La rumba d’Iceta

El principal inconvenient de construir un estat uninacional sobre un territori plurinacional és que pràcticament cada dia has de sotmetre d’una manera o altra les altres nacions, arraconant els seus interessos, soscavant les seves iniciatives, obviant la seva voluntat, reprimint la seva personalitat, substituint la seva llengua, menystenint la seva cultura, apropiant-se els seus recursos o arrabassant-li els seus actius. Espanya és això, i això explica moltes de les coses que han passat, passen i passaran. Sense anar gaire lluny, assegurar-se el control del Congrés la propera legislatura li va costar ahir al PSOE i Sumar acceptar una cosa que porten dècades de democràcia i suposat respecte als drets dels ciutadans resistint-se a acceptar, que és que el català –en tant que llengua cooficial de l’Estat– sigui d’us corrent a les Corts espanyoles i també a la Unió Europea, on per cert 13 de les 24 llengües oficials tenen menys parlants que la llengua pròpia dels Països Catalans. Temps tindrem per comprovar si una cosa tan elemental realment s’acaba materialitzant, perquè no hi ha dubte que és una concessió a contracor i contra el corrent natural de l’Estat espanyol. Aquella determinació que, per exemple, va fer que fa uns dies el Ministeri de Cultura que condueix la icona dels socialistes catalans Miquel Iceta, posés objeccions a la candidatura de la rumba catalana a ser declarada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat per la Unesco, suggerint que tindria més èxit si fos presentada com a rumba espanyola. Alguns es pregunten molt seriosament quantes coses més no s’hauran afanat en nom d’Espanya al llarg de la seva totalitària història. Mentrestant, celebren que encara existeixi la crema catalana, o l’obertura catalana dels escacs, però afanyem-nos a blindar el copyright del pa amb tomàquet, les calçotades, correfocs, caganers, castellers, castanyades, el Sant Jordi i el tió, perquè el projecte d’Espanya mai ha estat destacar el valor, promoure i perpetuar la identitat catalana, sinó liquidar-la, cosa que no para de fer cada dia una mica. Simplement perquè no és la seva.