Tots ‘ñordos’, Tardà?

Hi ha partit. Hi ha partit i va per llarg. No faran amb el temps reglamentari. Es jugaran pròrrogues i acabaran als penals. Més d’una tanda, segurament. Al final Sánchez xutarà el darrer als núvols per poder convocar unes eleccions que el reposicionin aritmèticament, dilueixin Vox i donin el passaport a Feijóo. M’hi jugo un nis. Sigui com sigui, ahir Junts va trumfar bé. Primer per mantenir el partit viu (i mantenir-se decisius) bo i sabent que acaba amb eleccions. Segon perquè a canvi d’una mesa varen arrencar acords d’una certa magnitud, que s’havien negat o no s’havien sabut estirar per un pressupost, ni per una investidura, ni per una moció de censura. Per no ser ningú, Waterloo negocia prou bé. La prova del nou és la piulada ràpida de Joan Tardà a les 10.27 h. “Amics de JuntsxCat, benvinguts a la política dels independentistes d’ERC, “ñorda”, “traïdora” i “botiflera”, evidentment.” Passa el temps i canvien els verbs i les adjectivacions, però els fets s’entossudeixen i s’assemblen molt. Cadascú és el que és i sempre li acaba per sortir. Per això la piulada de Tardà té tantes semblances en temps ràpid d’emissió i força del missatge, amb la de Rufián a les 12.10 h del 26 d’octubre del 2017. “155 monedes de plata.” No són els més indicats per continuar el matadegolla entre l’independentisme institucional, però és evident que Waterloo els ha tret el paper i el lloc. La qüestió de fons és si l’independentisme civil en traurà res.