Tribuna oberta
Carta al M.H.Sr. Puigdemont
Em dirigeixo a tu en la meva condició d’exsenador de l’Entesa dels catalans –el moviment unitari més important de la història política catalana contemporània– i d’exdiputat al Parlament de Catalunya. Com a senador vaig ser membre de la comissió dels vint que va elaborar l’Estatut de 1979. No t’ho recordo a tu, perquè ja ho saps, sinó a la immensa majoria dels nostres conciutadans, que per edat no en podien tenir coneixement. A criteri meu, la negociació amb l’Estat –govern socialista–, amb els polítics catalans i, de manera molt especial, amb els teus correligionaris, s’ha de fonamentar en un seguit d’objectius o principis, que siguin veritats acceptades a priori en el moment d’asseure’s a dialogar.
1. La negociació i la teva actitud no es poden basar, ni semblar que ho siguin, en un ressentiment personal, un passament de comptes, un esperit de venjança, per tot el que l’Estat, a través de la seva Justícia, t’han fet, a tu i a centenars de catalans, i han fet a l’independentisme democràtic català.
2. La negociació ha de començar amb aquest acord, acceptat de manera unànime per tothom: el govern d’Espanya mai caurà en mans de la dreta; l’únic govern possible serà el presidit per Pedro Sánchez i, sobretot, mai es correrà el risc, ben palès com a tal, que una nova consulta electoral, amb victòria de la dreta, anorreï la possibilitat d’un govern de progrés.
3. Els únics camps segurs en els quals Catalunya podrà aconseguir avenços importants són: la millora del finançament i, per tant, la minva del paorós dèficit fiscal; traspàs de rodalies; i altres qüestions de no menor relleu que el govern de l’Estat hauria d’acceptar.
4. Punt clau: millora substancial de les competències estatutàries. Clarificant l’ambigüitat avui existent entre l’Estat i Catalunya. Aquest objectiu s’hauria d’assolir a través d’una consulta a la ciutadania, lliurement pactada. Es pot renunciar a dir-ne referèndum, bé que ho seria de fet.
5. Renuncia, per tant, a l’exigència de fer un referèndum d’autodeterminació per dos motius: un, perquè no és possible de cap manera, i dos, i sobretot el més important, perquè una eventual i previsible pèrdua d’aquest anorrearia tota legitimitat reivindicativa per part de Catalunya en un futur de durada il·limitada.
6. Compromís, amb calendari, per part de l’Estat, d’endegar una reforma constitucional que permetés el reconeixement del principi d’amnistia per a tots els implicats en accions derivades del procés. Mentrestant, aconseguir tots els indults personals que calgués per a aquestes persones.
7. Renúncia de la fiscalia de l’Estat a emprendre cap acció legal que afectés el president Puigdemont i tots aquells que es troben exiliats, i garantia d’un retorn en plena llibertat.
Observa que aquests objectius no esmenten explícitament les paraules amnistia ni autodeterminació, però que els indults generalitzats, bé que presentats de manera individual, i la consulta referida a la ciutadania es fonamenta en el principi democràtic de donar veu als ciutadans.
El procés negociador amb els partits catalans ha de ser la gran ocasió per a reconstruir, en forma d’un pacte de govern de la Generalitat, l’independentisme català, ben malmès en els darrers temps, i que una part important de la ciutadania – i m’hi compto com a polític que vaig viure els avantatges de l’unitarisme tarradellista postfranquista– no ha deixat de reclamar amb insistència. Amb respecte a altres lideratges que puguin sorgir en el futur, tu tens, en aquest moment, la més alta legitimitat per assumir-ne un paper principal, en espera que n’apareguin altres que puguin assumir aquesta responsabilitat en el futur. Has de tenir cura de no presentar-te, o que et presentin, com un líder excloent d’altres que puguin existir o que reclamin un paper destacat en la negociació.
Protegeix-te dels maximalistes radicals del tot o res, per ser, aquests, negatius, estèrils i antipatriòtics, i perquè ens poden portar a la ruïna i a obrir les portes als objectius de la dreta i/o també a un irreductible unionisme espanyolista dit d’esquerres, cada dia més consolidat. Seny. Molt.
Una abraçada, i sempre al teu servei i al de Catalunya.