Gran ‘fricada’, Tardà

Ni un, ni dos, ni tres... i ni un, ni dos, ni tres anys. Dotze presidents i presidentes, dotze! Quaranta-cinc anys, quaranta-cinc! Una vegada darrere l’altra han prohibit el català, han retirat l’ús de la paraula i han sancionat. Home o dona, UCD, PP o PSOE, la tercera autoritat de l’Estat sempre ha mantingut que el reglament no ho permetia. Però resulta que sí. Ara es pot i es podrà, i el reglament és el mateix. Ens carreguem de bones voluntats i donem per entès que ara diuen la veritat. Què fem amb els 45 anys passats? No era un uixer acabat d’entrar qui ho sustentava. No eren militants d’un mateix partit que porta l’espanyolitat uniforme a l’ADN. La tercera autoritat de l’Estat ha negat sistemàticament un dret a un grup objectivable de persones amb un reglament que no existia. Ells mateixos ho han acceptat. Se’n diu petar-se les costures! Mentien? Inventaven? Prevaricaven? Ho ajustarà ara la fiscalia, el que no estigui prescrit? Explica Joan Tarda (el congressista més activista per l’ús de la llengua) que li consideraven la insistència una fricada i que es va sentir molt sol en aquell entorn, en què entre els comunicadors només tenia la comprensió de la Montse Oliva, corresponsal de l’Avui i El Punt Avui, malauradament traspassada en plena joventut. Veurem ara cap on van les coses, Tardà. Si la teva lluita va ser una fricada i tu, un friqui, va ser una fricada excelsa i tu un friqui excels. Algú ho havia de dir!