Àfrica està dient que ja n’hi ha prou

Dagauh Komenan, historiador nascut a la Costa d’Ivori, especialitzat en relacions internacionals: “El 2013, quan França va intervenir per lluitar contra el terrorisme, les accions anuals dels gihadistes eren 234 a Mali, 17 al Níger i 12 a Burkina Faso; set anys més tard van passar a ser 1.039 a Mali, 423 al Níger i 668 a Burkina.” Així doncs, o la potència militar fracassa en els seus objectius o la seva presència al continent africà obeeix a altres intencions com ara l’extracció de recursos naturals, l’urani del Níger, posem per cas, necessari per fer funcionar les centrals nuclears. El Níger centra actualment l’atenció pel cop d’estat del 26 de juliol, que s’afegeix als de Mali el 2020, Guinea Conakry el 2021 i Burkina Faso el 2022, cops que bona part de la població no censura o almenys no en els termes que des d’Europa donaríem per establerts: són perillosos experiments antidemocràtics que desestabilitzen la regió. Parlem-ne. Reaccionem davant els atacs a la democràcia i els drets humans o si els règims són dels nostres fem com qui no ho veu? Que al Senegal l’opositor Ousmane Sonko és a l’UCI després de vint dies de vaga de fam? (inhabilitació per falses acusacions). O que la dictadura d’Obiang a Guinea Equatorial és de les més sagnants del món? O que a Tunísia Kaïs Saïed avança en la seva deriva autoritària després que la UE l’hagi omplert de milions per frenar la immigració? Sobre l’estabilització: defensem un continent en pau o estimulem conflictes per vendre armes? Sobre l’empobriment: ens interessen les persones o l’espoli dels béns, dels minerals, el peix, el sucre, el cacau? Ibrahim Traoré, president de Mali: “És molt humiliant haver de mendicar essent rics en recursos.” Àfrica està dient que ja n’hi ha prou!