El voraviu
Afusellar de tant en tant
La designació de Feijóo dona pistes. No són gent d’amnisties.
Dilluns, a la 2 de TVE, varen programar Camins de glòria (1957), de Stanley Kubrick. No m’hi acostumo, jo, a les plataformes. Continuo mesell a les planes de televisió del diari a veure què m’han programat els de l’ofici i la majoria de dies trobo coses que em ve de gust mirar i repeteixo coses que ja he vist una i altra vegada. Amb algunes peces no em fa ben res repetir. Va ser el cas de dilluns. No tots els Kubricks em venen sempre bé. Camins de glòria, sí. Potser per Kirk Douglas, que em ve bé sempre. Potser perquè Camins de glòria no la va deixar veure el franquisme durant 16 anys i el règim del 78 encara en va allargar la prohibició fins al 1986, quan la varen deixar estrenar a Espanya, trenta anys després de la seva producció. S’ha de retenir l’escena on el coronel Dux (Kirk Douglas) prova de convèncer els generals Mireau (George Macready) i Boulard (Adolphe Menjou) que no hi hagi un escarment vestit de consell de guerra sumaríssim. No se’n surt. Tres soldats triats a l’atzar són acusats de covardia. La darrera intervenció de Boulard colpeja el cervell. “Afusellar de tant en tant fa mantenir la disciplina.” Recorda molt allò que Barcelona s’ha de bombardejar cada 50 anys, està en la gènesi de la causa general contra l’independentisme i farà que els molts generals Boulard espanyols, amb el rei Felip VI al capdavant, accelerin la repetició electoral. La designació de Feijóo dona pistes. No són gent d’amnisties.
