‘El càlid estiu del senyor Rodríguez’

La hipòtesi més acceptada és que el concepte de “quedar-se de Rodríguez” –ja ho saben, l’home a casa i la resta de la família de vacances– va néixer amb la pel·lícula El càlid estiu del senyor Rodríguez (Pedro Lazaga, 1965). Al film, el senyor Rodríguez, el sempre magnífic José Luis López Vázquez, anava d’allò més calent, a la recerca d’altres experiències. Ara, de “Rodríguez”, pocs. Les famílies miren de fer les vacances juntes. Una altra cosa és que, treballant el que no està escrit, amb sous baixos, i sense veure’s durant el dia, per vacances es vulguin matar. L’índex de separacions salta pels aires en aquestes dates. En tot cas, no deixa de ser curiós que els tòpics del franquisme, com el d’aquesta rància pel·lícula de Cine de barrio, es mantinguin. Com tantes altres coses.