Homes que no entenen res

Abans de la final contra Anglaterra que va coronar la selecció espanyola de futbol com la millor del món, Irene Paredes, jugadora del Barça, explicava a la perfecció les grans dificultats i l’enorme cost emocional que han hagut de patir fins arribar a l’elit d’un esport on fins fa molt poc només es tenia en compte la categoria masculina. “La majoria de les que estem avui aquí hem crescut pensant moltes vegades que no era el nostre lloc”, reconeixia Paredes en una emotiva intervenció en què es convertia en el mirall que mai va tenir. “Que sàpiguen les nenes que aquest lloc també és nostre, que es pot jugar la final d’un mundial.” No només jugar-la, sinó també guanyar-la. I, malgrat tot, encara hi ha homes que encara no han entès res. El primer, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, de qui poc més es pot dir després del succeït diumenge, en espera que dimiteixi o el facin dimitir i s’aparti de les jugadores. El segon, l’entrenador, Jorge Vilda, que ni tan sols després de la gran victòria va ser capaç de sumar en femení. “Som campions”, proclamava posant-se al centre de la victòria. A partir d’aquí, van sortint nous exemples de mascles que no s’adonen d’un borrall. L’últim: l’alt representant de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Josep Borrell, qui ahir celebrava que “les nostres dones” estiguin “aprenent a jugar a futbol tan bé com els homes”. Són expressions vergonyoses, però que, lamentablement, proven que, malgrat l’eufòria, encara hi ha molt per recórrer en el camí obert per Paredes i les seves companyes i les predecessores.