Santiago Sobrequés, historiador

Potser algú farà la broma de dir que té nom d’institut, com el seu bon amic Jaume Vicens Vives, però el cert és que el senyor Santiago Sobrequés Vidal (Girona, 1911 - Barcelona, 1973) va ser una figura política i intel·lectual de primer ordre i un personatge que va tenir un pes important en la vida social i esportiva d’aquella Girona on, sota el franquisme, va haver de viure gran part de la seva vida. Llicenciat en història i en dret i doctorat en història a Madrid amb una tesi sobre el cardenal Joan Margarit i Pau dirigida per Vicens Vives, Santiago Sobrequés va dedicar la seva vida a l’ensenyament, com a professor i catedràtic d’institut primer i com a professor a la UAB posteriorment, i sobretot com a historiador especialista en història medieval catalana i molt especialment en els fets que van derivar en la guerra civil catalana del segle XV. Avui fa 50 anys de la mort de Santiago Sobrequés, a Barcelona, quan li faltaven dotze dies per complir els 62 anys.

Santiago Sobrequés era fill del músic i promotor cultural Tomàs Sobrequés i Masbernat, professor de música, i de la senyoreta Vidal, professora de geografia, que a més tenien una botiga d’instruments musicals a l’actual rambla de la Llibertat de Girona. Va néixer al número 9 del carrer Santa Clara, davant del pont de Pedra. Entre els anys 1921 i 1927 va fer coneixença i amistat amb Jaume Vicens Vives, que es va mantenir fins a la prematura mort de l’historiador el 1960, als 50 anys. Amb pares professors, semblava que la seva vida estaria destinada a l’ensenyament. Després dels estudis, va ser professor de geografia a l’institut de Terrassa i, després de la Guerra Civil, va ser destinat a Màlaga (1940-1941), al Ramon Muntaner de Figueres (1941) i, ja com a catedràtic, a la Seu d’Urgell primer i, des del 1942, a Girona, on va ser professor 28 anys, i, del 1960 al 1969, també director de l’institut de Girona. Després va impartir classes a la UAB.

Però Sobrequés va ser també un historiador que va deixar empremta i que està considerat una figura de referència per als historiadors més joves. El seu primer llibre va ser Hispania (1946), del qual es van fer tretze reedicions. Després va investigar sobre Alfons el Franc, Jofre VIII de Rocabertí, senyor de Peralada, i va publicar sobre els barons de Catalunya, els grans comtes de Barcelona, el setge de la Força de Girona i moltes obres més, entre les quals hi ha la dedicada a Joan Margarit i Pau i La guerra civil catalana del segle XV, que va publicar juntament amb el seu fill Jaume Sobrequés i Callicó. Es va casar amb Flor Callicó Roldós i van tenir sis fills: Jordi, Jaume, Dolors, Calaia, Mariona i Tomàs. També va ser president del GEiEG entre el 1960 i el 1966, fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i membre de l’Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia de les Bones Lletres. Està considerat mestre d’historiadors i sempre va defensar la importància dels documents i la historiografia científica. Seva és la frase “Sense documents, no hi ha història”. Va morir jove i hauria pogut tenir un paper important en la Girona de la Transició, cosa que sí que van aconseguir els seus fills Jaume i Tomàs i el seu gendre Joaquim Nadal.