Opinió

opinió

XAVIER FERRER

Brics, el contrapoder d’Occident

Des de fa molts anys estem acostumats que el poder està en mans d’Occident. És així perquè l’economia, la capacitat militar, en definitiva el poder, estaven i encara estan en mans dels països del primer món. Però la realitat està canviant i ve marcada per l’existència d’estats que ja han fet el salt cap a una economia forta i una cada vegada més respectada capacitat militar, a més d’administrar grans extensions de terreny amb possibilitats d’extracció de minerals valuosos per a l’economia, la indústria i les noves tecnologies. Aquests estats demanen tenir un paper rellevant en el concert mundial o almenys ser considerats en funció de la capacitat i importància que tenen avui dia, i no com els percep el món occidental.

Són els que s’organitzen sota la sigla Brics (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), que representen el 40% de la població mundial i prop d’un 20% del comerç. La notícia ve per la recent cimera dels Brics que s’ha celebrat a Sud-àfrica, amb la presència de tots els presidents excepte Vladímir Putin, que no hi ha assistit per les raons òbvies d’un possible arrest. A Johannesburg s’ha debatut com gestionar el poder que tenen, amb l’objectiu d’incrementar la seva influència en el món. També la possibilitat de fer més gran el nombre d’estats implicats, fins a 22 candidats. I també la intenció de crear una moneda de referència per a aquests estats que els permeti deixar de dependre del dòlar, per fer la desdolarització, per entendre’ns. De fet, una de les conclusions de la cimera ha estat facilitar l’entrada de sis estats més: l’Argentina, Egipte, Etiòpia, l’Iran, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, que s’incorporarien el primer dia del 2024. Aquests onze estats representen el 36% del PIB mundial i el 47% de la població. Les xifres són espectaculars i Occident, especialment els Estats Units i la Unió Europea, farien bé de no ignorar aquesta realitat. De fet, convindria passar d’amagar el cap sota l’ala a consensuar com s’haurien de relacionar amb aquesta nova realitat. Però tot i que els números freds fan pensar molt, la diversitat de sistemes polítics, la manca de democràcia i de respecte als drets humans en alguns dels estats, fa que la seva cohesió interna i de lideratge sigui molt dispersa i feble, tot i la importància de la Xina, que està per sobre dels altres estats. Un altre aspecte que divergeix d’Occident és la posició d’aquests estats respecte a la guerra d’Ucraïna, atès que cap d’ells ha condemnat clarament l’agressió de Rússia. I un altre objectiu, tot i que s’és conscient que va per llarg, és la creació d’una moneda referent entre tots els estats amb la finalitat de deixar de dependre del dòlar o de l’euro. De fet, si tot això es tira endavant, estarem més a prop de reformar l’esquema de l’ONU i d’altres organitzacions internacionals que varen sorgir dels equilibris de la post Segona Guerra Mundial. Ja veurem com va evolucionant tot plegat, però recomanaria als EUA i a la UE que afrontin la realitat i els números dels Brics i que cerquin una relació comercial, econòmica, social i de seguretat que convenci els dos blocs i que garanteixi la democràcia i el respecte als drets humans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.