Estem endarrerits

Al meu barri es construeixen noves cases, i un parell que són a punt d’acabar-se no sembla que hagin previst cap rampa d’entrada per a minusvàlids. Ja fa temps que es parlà d’unes normes que caldria tenir presents en les futures edificacions, però cal suposar que es tractava més d’un “programa” amb bones intencions que no pas d’una “disposició” efectiva.

D’acord amb les xifres conegudes d’altres països, a Catalunya hi ha probablement més de dues-centes mil persones més o menys minusvàlides, una part de les quals necessita moure’s en un cotxet o cadira de rodes. Però, a més, hi ha molts ciutadans que, arribats a la vellesa, es troben amb greus problemes diaris per a entrar a casa, utilitzar els serveis domèstics –cuina, cambra de bany– i en definitiva viure-hi amb una certa normalitat i facilitat.

A la revista “Votre maison” he descobert que els francesos se n’han preocupat seriosament. L’objectiu és suavitzar les dificultats amb què es troba el minusvàlid o el vell que vol continuar movent-se amb autonomia en un món casolà que ha estat concebut, sistemàticament, per a gent en plenitud de facultats físiques. L’allargament de la vida és un fet, però aquest allargament sovint implica la pèrdua o la disminució de la independència personal. Aconseguir d’alçar-se d’una butaca pot ser un veritable problema, repetit al llarg del dia.

Al mercat francès ja hi ha butaques d’aquelles tan còmodes –en les quals molts queden enfonsats, i els manca força per a sortir-ne– que tenen un mecanisme que, tot alçant el seient i fent avançar el respatller, deixa la persona pràcticament dreta. Un altre objecte bàsic –i creador de problemes– en l’existència del minusvàlid és la banyera. Hi ha models i accessoris –escaletes, seients incorporats, barres on agafar-se, etc.– que faciliten el seu ús, però el model més revolucionari és una banyera que “s’obre per la meitat” i que acaba d’obtenir un premi. S’hi entra, doncs, gairebé a peu pla i no hi ha problemes d’accés ni de caigudes. Cal dir que un mecanisme de seguretat fa impossible que la banyera s’obri si no és totalment buida...

Amb tot això es tracta, també, d’evitar el petit accident casolà, que en el cas de les persones d’edat avançada pot ser greu. Encara estem molt endarrerits en aquestes previsions: les persones que tenen un equilibri fràgil solen ser víctimes d’enrajolats o de sòls relliscosos i brillants, i és absolutament recomanable que el revestiment sigui moqueta, de cautxú, suro o d’altres materials antirelliscada.

Al costat de tants electrodomèstics d’insignificants varietats costa d’entendre que no s’ofereixin, per exemple, lavabos d’altura regulable i altres dissenys que poden ser útils no tan sols als minusvàlids sinó a una gran quantitat de persones. Hi ha molt camí a fer, encara.