L’estiueig

A començaments del segle XX l’esti­ueig con­sis­tia bàsica­ment a anar a pren­dre les aigües. La gent benes­tant de ciu­tat ana­ven a pas­sar l’estiu a llocs de mun­ta­nya per can­viar d’aires o s’ins­tal·laven a pobles amb bal­ne­a­ris per fer salut. Per conèixer l’impacte que va repre­sen­tar aquest tarannà només cal pas­se­jar per Cal­des de Mala­ve­lla i con­tem­plar les cases senyo­ri­als de caire moder­nista que es van edi­fi­car al vol­tant del bal­ne­ari Prat o del Vichy Cata­lan. Fins i tot es va cons­truir un cen­tre recre­a­tiu, Casino Unió, espai on els esti­ue­jants juga­ven a car­tes i deba­tien sobre política, finan­ces, llen­gua. A Santa Coloma de Far­ners també eren cone­gu­des les aigües ter­mals degu­da­ment apro­fi­ta­des pel bal­ne­ari Ter­mas Orion. El 1913, aquest bal­ne­ari tenia qua­tre banye­res i ja dis­po­sava d’un metge direc­tor. Sant Hilari Sacalm dis­po­sava ni més ni menys que de vint hotels. Aquest cos­tum va ser un revul­siu per a l’eco­no­mia, el comerç i els habi­tants d’aques­tes pobla­ci­ons, que fins lla­vors vivien prin­ci­pal­ment de la page­sia i de les fei­nes al bosc. Mol­tes per­so­nes a l’estiu feien tem­po­rada ser­vint als hotels, fent de cui­ne­res, de cam­bre­res, de sere­nos, de mai­na­de­res. La resta de l’any tre­ba­lla­ven en tas­ques del camp, anant a segar, a la verema, a collir ave­lla­nes. A la capi­tal de la Selva, que en aquesta època tenia 4.705 habi­tants, hi havia dotze con­fi­te­ries, entre les quals els pro­duc­tors de les famo­ses teu­les que es venien com uns postres de pri­mer ordre i d’exqui­sit sabor. Era una delícia per als esti­ue­jants poder obse­quiar fami­li­ars i amics amb capses de llauna ple­nes d’aques­tes deli­ci­o­ses i pre­ua­des gale­tes. Als aca­ba­ments d’estiu, era cos­tum cele­brar el comiat. Els esti­ue­jants de Santa Coloma puja­ven a pas­sar el dia al paratge de Far­ners. Para­ven la taula al porxo de l’ermita amb un tauló ample damunt de cava­llets i allà degus­ta­ven les men­ges que havien pre­pa­rat. La quit­xa­lla esti­rava la corda tot fent repi­car la cam­pana, pujava al cas­tell i al Turó del Vent amb la com­pa­nyia dels grans i jugava a enfi­lar-se per les pecu­li­ars roques granítiques que pro­li­fe­ren per l’entorn. Aquesta sor­tida era el senyal inequívoc que s’acos­tava el retorn cap a la vida de ciu­tat. Aquest esti­ueig, d’una deter­mi­nada classe social, forma part de la història i la cul­tura del nos­tre país.