Potenciar Prada

Arribar a les 55 edicions ininterrompudes, com ha fet enguany la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), com a referent polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans no és pas senzill, ni casual. Al darrere hi ha molts anys de picar pedra per trobar finançament, molta feina per muntar un programa atractiu i molta tenacitat per mantenir viva la flama. A Prada, amb un punt de pausa inexistent la resta de l’any, cada estiu s’hi tracten en profunditat, i amb ponents de primera línia, multitud d’aspectes al voltant de la nació, i hi té lloc la particular pretemporada política de l’independentisme. El Gamper, com l’han batejat aquests dies. Alguna autoritat, de fet, l’ha definit com a estructura d’estat, i no li falta raó, perquè no hi ha gaires més fòrums que es puguin enorgullir de representar i reunir en un sol marc tots els Països Catalans, amb tots els accents de la llengua. I això indiscutiblement cal potenciar-ho.

Enguany l’UCE tenia reptes importants, i els ha assolit amb nota. El principal, la reunió de cinc presidents de la Generalitat a l’abadia de Cuixà en homenatge a Pau Casals, un èxit rotund d’afirmació nacional en moments complicats per l’auge de la dreta reaccionària a la majoria de territoris. ERC, que últimament hi havia estat incòmoda, ha tornat a Prada amb tota normalitat, en el que ha de ser un primer pas per recuperar l’entesa dins l’independentisme. I la cita ha tornat al Liceu Renouvier quatre anys després, la seu històrica que li ha permès recuperar alumnes i millorar serveis.

Ara bé, no n’hi ha prou. Si vol explotar de debò tot el seu enorme potencial i ampliar la repercussió, la consolidada marca UCE s’ha d’obrir encara més a totes les ànimes del catalanisme. Ha de posar més en relleu la qualitat dels cursos i fer-se més present a les universitats al llarg del curs per renovar i ampliar l’alumnat, i ha de ser percebuda per formacions que encara s’hi impliquen poc, agents culturals i mitjans com un veritable punt de trobada i reflexió de la nació, més inclusiu, modern i amb amplitud de mires, sense renunciar a l’essència que la fa única: la defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans. El repte és ingent, però bonic. I el punt de partida és immillorable.