Ben fet, Carrizosa!

“D’il·lusions també se’n viu”, deia l’àvia Neus quan sentia que formulàvem els comptes de la lletera. Déu me’n guardi, de fer-li reflexió semblant a Carrizosa, que assegura aquests dies que a les catalanes s’hi presentaran (amb Cs) i que si hi ha repetició de les espanyoles, també ho provaran. Que es presentin! Que es presentin! Que els matin ben morts, amb tots els honors! Que els matin com es mata de debò un partit polític! Amb un zero a les eleccions! Com varen fer ells mateixos amb Anna Grau a les municipals! Zero! Com va fer Eva Parera, també a les municipals, amb Valents! Zero! Com va fer Roger Muntanyola, a les generals, amb el PDeCAT! Zero! Presentar-te i fer zero és una mort èpica, per a un partit polític! Després ja vindran totes les altres misèries terrenals. Vindran les reaparicions a les files de la competència. Vindrà el concurs de creditors. Vindrà la ritual pluja de porqueria sobre l’arbre caigut. Vindrà tot. Però s’ha d’haver mort ben mort, hagis viscut com hagis viscut! No es pot fer mutis del BOE com ha fet Arrimadas, quedant-te a casa i no presentant-te a les eleccions. Carrizosa creu (i també és una demostració de com estan d’inhabilitats per a la política) que ells podrien tenir el poder decisori que ara té Waterloo, i per això galleja i s’estarrufa. No se sap si a l’organització hi queda ningú més que ell, però això pel diputat deu ser un petit detall. Té vocació de xarnera! Ben fet, Carrizosa! A morir senyor! A zero!