Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Animals

Hi ha coses que són incon­ce­bi­bles. Per exem­ple, que el parc zoològic de Madrid hagi enviat al parc zoològic de Pequín dos goril·les bate­jats amb aquests noms: “Español” i “Madrileña”.

En pri­mer lloc, cal feli­ci­tar el res­pon­sa­ble d’aquest bateig, perquè després d’una decisió sem­blant hagi acon­se­guit de con­ser­var l’ano­ni­mat, i fins i tot és pro­ba­ble que con­tinuï ocu­pant un càrrec i cobrant de l’Estat o de l’ajun­ta­ment de Madrid. Per errors o ini­ci­a­ti­ves molt més dis­cu­ti­bles hi ha gent que ha estat sot­mesa a un procés judi­cial i àdhuc tan­cada a la presó per “menos­pre­cio a la Patria”, etcètera. O pot­ser és que jo estic, real­ment, fora de joc, endar­re­rit, diríem, con­di­ci­o­nat pels anys de la “uni­dad de des­tino en lo uni­ver­sal”. Segons que sem­bla, ara es pot posar “Español” a qual­se­vol ani­mal que tin­guem a casa; aquests goril·les són un obse­qui dels reis d’Espa­nya, de manera que si per un moment he pen­sat que eren dos noms gro­tes­cos he de recon­si­de­rar-ho millor i accep­tar que el bateig és abso­lu­ta­ment cor­recte.

Hem pas­sat dels “per­ros cata­la­nes” al “gorila Español”, ves qui ho havia de dir. I és que aquesta gent de Madrid no és com nosal­tres, real­ment. Jo no m’ima­gino el zoològic de Bar­ce­lona envi­ant una pare­lla d’ani­mals pel món adver­tint als des­ti­na­ta­ris que ell es diu “Català” i ella “Bar­ce­lo­nina”. Tam­poc no em cap al cap que un dia puguem rebre de París un mico que es digui “Français” i una mona “Pari­si­enne”. Però, com que no hi ha res que es faci perquè sí, jo em pre­gunto per què a Madrid han tin­gut aquest acu­dit. ¿És una prova d’un espa­nyo­lisme exal­tat, d’un afany de posar l’eti­queta d’“español” damunt de tot, com es posà la ban­dera a pre­si­dir els estancs? O pot­ser, ben al con­trari, és un pri­mer intent de començar a des­mi­ti­fi­car “lo español”, con­cepte sobre el qual s’ha fet tanta lite­ra­tura política gene­ral­ment dolenta, i a través d’un goril·la con­tra­res­tar allò de la “reserva espi­ri­tual de Occi­dente”?

A pri­mer cop d’ull, l’expli­cació és que aquests senyors no tenen cap sen­tit del ridícul o tenen un gran sen­tit de l’humor. Però, ben mirat, jo m’hi juga­ria alguna cosa que la inter­pre­tació vàlida ha de ser força més com­pli­cada, més incons­ci­ent, vaja. Fins ara els ani­mals que jo havia vist “espa­nyo­lit­zats”, en els escuts i en els ver­sos patriòtics, eren el lleó i l’àguila. Ara és el goril·la. Espa­nya hau­ria de jeure unes quan­tes ses­si­ons en un sofà de psi­co­a­na­lista.

* * *

A Tor­tosa, immen­sos estols de papa­llo­nes es con­cen­tren, de nit, al vol­tant dels llums del pont sobre l’Ebre. Només viuen unes hores, i l’endemà al matí les papa­llo­nes mor­tes omplen els car­rers prop del riu.

És una plaga produïda per la brutícia de l’aigua del riu i per les cla­ve­gue­res. O sigui que la “por­que­ria” pro­du­eix “ales” i la capa­ci­tat de volar neix del llot.

Digueu-me si això no és el tema d’una balada cata­lana. Can­viem-li el final, però. Que la llum del dia no sigui mor­tal per a les ales que van obrir-se en la nit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia