El ridícul judici a 'El Jueves'

El dia en què la Casa del Rei espa­nyola ha noti­fi­cat ofi­ci­al­ment el “ces­sa­ment tem­po­ral de la con­vivència matri­mo­nial” de la infanta Helena i el seu marit, Jaime de Maric­ha­lar, un altre aspecte del rol públic de la monar­quia ens hau­ria de pre­o­cu­par a tots, i molt. Els autors del dibuix de la por­tada del set­ma­nari El Jue­ves segres­tat per ordre judi­cial aquest estiu hau­ran de pagar una multa de 3.000 euros cadas­cun pel delicte d’“injúries al príncep hereu”. L’advo­cat de la defensa ja ha anun­ciat que recor­rerà la sentència, però amb el judici exprés d’ahir no es fa més que allar­gar un procés ridícul i extem­po­rani. No té cap sen­tit una limi­tació a la lli­ber­tat d’expressió d’aquest cali­bre en una sis­tema polític democràtic i modern com ens diuen que és l’espa­nyol.

Les cari­ca­tu­res de Mahoma con­dem­na­des per l’isla­misme radi­cal més into­le­rant van merèixer la soli­da­ri­tat de tota la Unió Euro­pea. En canvi, en un dels Estats mem­bres, un dibuix en què es ridi­cu­litza el príncep Felip ha aca­bat cau­sant un per­ju­dici legal i econòmic per als autors i per a la mateixa revista. Per sort, la cen­sura a l’estil de l’antic règim ha estat superada per les noves tec­no­lo­gies, espe­ci­al­ment per Inter­net. Els usu­a­ris de la xarxa van fer córrer la vinyeta en qüestió i l’absur­di­tat del segrest de la revista va aca­bar donant encara més relleu a l’acu­dit. Fins i tot els mit­jans de comu­ni­cació estran­gers es van fer ressò l’estiu pas­sat del que és una ano­ma­lia en un sis­tema democràtic i les pàgines digi­tals de la premsa euro­pea ja cri­ti­ca­ven ahir mateix una sentència judi­cial que coarta la feina dels peri­o­dis­tes de tots els mit­jans d’arreu del món. Cap res­tricció a la lli­ber­tat no ens és ali­ena, ni que la víctima sigui un dibuix que per a molts pugui ser con­si­de­rat de mal gust o que hagi superat els límits de l’humor.

El pro­blema en el cas espa­nyol és que, a més, plou sobre mullat. No és casual que les for­ces de segu­re­tat esta­tals –l’exèrcit o la judi­ca­tura– s’exce­dei­xin en les seves fun­ci­ons només quan la pre­sumpta injúria té a veure amb els esta­ments més repre­sen­ta­tius de la uni­tat de l’Estat. El cas del judici a Pepe Rubi­a­nes és un més dels pre­ce­dents de la ridícula situ­ació que viuen avui els com­panys Manel Font­de­vila i Gui­llermo Tor­res d’El Jue­ves.