Avui toca fer un comiat

Hi ha una forma sen­zi­lla de dir-ho, clar i català: aquest és el dar­rer arti­cle que publico dins de la columna Raça Humana, la única exis­tent –de raça, vull dir– tot i la infi­ni­tud d’hor­rors come­sos en funció dels orígens de cadascú, al cap­da­vall el vell pre­text que històrica­ment ha vali­dat el lucre, el tràfic d’éssers, l’explo­tació i els geno­ci­dis tan repe­tits. Iro­nit­zava Mon­tes­quieu a l’Espe­rit de les Lleis (1748): “Els pobles d’Europa havent exter­mi­nat els d’Amèrica s’han vist obli­gats a escla­vit­zar els d’Àfrica; el sucre seria massa car si no fos­sin esclaus els que tre­ba­lles­sin la planta. Són negres de cap a peus i es fa difícil accep­tar la idea que Déu, tan savi, hagi posat una ànima bona en cos­sos tan negres. No podem pen­sar que són homes, perquè lla­vors hauríem de creure que nosal­tres no som cris­ti­ans.” Han pas­sat gai­rebé tres segles i hi ha qui encara s’empara en la cons­trucció intel·lec­tual del racisme per decla­rar guer­res, espo­liar recur­sos i aixe­car murs de desi­gual­tat i d’odi de per­so­nes con­tra per­so­nes que d’altres –admi­ra­bles enti­tats soci­als– s’esfor­cen a esmi­co­lar amb acti­ves dosis de com­promís i lluita: No, Meloni, la soli­da­ri­tat no és un delicte! Ara, però, a l’hora del comiat, més que fer el pre­di­cot habi­tual vol­dria agrair a l’esti­mat i sor­to­sa­ment per­se­ve­rant net de l’àvia Neus, edi­tor i direc­tor d’aquest mitjà, la con­fiança que ens ha permès gau­dir de tres anys de con­versa, de la qual han sor­git punts de vista argu­men­tats, tant se fa si han con­fir­mat, pun­tu­a­lit­zat o reba­tut els meus, l’impor­tant és gene­rar espais de lliure expressió des de la hones­te­dat i el propi cri­teri, i, d’això, El Punt Avui no n’està pas man­cat. Salut a tots vostès, al bon peri­o­disme i a l’excel·lent com­pa­nya que pren el relleu i a reveure en altres pla­nes del nos­tre diari.