El tauler europeu

Ahir la vicepresidenta del govern espanyol en funcions Yolanda Díaz va viatjar fins a Brussel·les per reunir-se amb el president Carles Puigdemont al Parlament Europeu. El govern espanyol –una part– fa un pas cap al terreny de joc europeu. Que l’escenari escollit per celebrar la primera reunió d’un membre d’un govern espanyol amb Puigdemont des del 2017 sigui el Parlament Europeu, és a dir, l’exili, té una gran potència simbòlica. Explica la situació política clarament. Els socialistes en són molt conscients. Per això han mirat de donar to baix a un esdeveniment certament rellevant. No m’atreveixo a dir si el món ens mira, ni tan sols la UE. Però aquesta reunió l’han vist encara que no estiguessin mirant. És tan cert que Pedro Sánchez n’estava al cas com que només mira pels seus interessos. Tan cert com que s’inclinarà per l’escenari on pugui obtenir més guany: repetir eleccions versus no perdre la presidència que podria tenir a l’abast negociant. A Sumar això ho tenen clar. Tan clar com que si hi ha una repetició electoral el PSOE creixerà a costa dels seus votants. Tan clar com que el seu únic bon escenari és que hi hagi investidura per ser al futur govern. Per això es mouen. No oblidem que Sumar són els comuns. El mateix partit que fa quatre dies va votar juntament amb el PP per impedir que el sobiranisme obtingués l’alcaldia de Barcelona. Com havien fet amb Valls fa quatre anys. Si sembla que ajuden és perquè els convé. La reunió d’ahir, que és important –no m’atreveixo a qualificar-la d’històrica perquè, si les coses van per on han d’anar, el que passarà les properes setmanes la relegarà en simbolisme i importància– també obre escenaris a Junts. Avui el president Puigdemont fixarà el marc de la negociació. De moment ha definit la trobada com “part de la normalitat democràtica a la UE”. Bon to i cordialitat pròpia de qui té interès que se segueixi jugant al seu terreny: el tauler europeu.