Opinió

A la tres

Garbellant Puigdemont

“Les condicions de Junts es resumeixen en l’amnistia per ara i l’autodeterminació per a més endavant

No es pot negar que Carles Puigdemont sap acompanyar els cops d’efecte amb l’oratòria de les grans ocasions, però després de garbellar el seu discurs belga i de posar el termòmetre a les reaccions espanyoles n’hi ha per buscar el repòs d’un refugi monacal, a veure si allà, a recés del soroll polític, som capaços d’entendre-hi res. “No ens posarem pas a negociar si no és per a un acord històric”, adverteix Puigdemont. “Estem als antípodes”, sentencia la portaveu del govern en funcions del PSOE i Podem, Isabel Rodríguez. O sigui, un clima gens favorable a una entesa, res que expliqui el somriure professional que exhibeix Pedro Sánchez i el rictus de flairar ous podrits que s’ha instal·lat a la cara d’en Feijóo. El termòmetre bull si el posem al costat del micròfon de Federico Jiménez Losantos, sí, aquest que ningú pot veure però tothom escolta d’amagat i que aquests dies no es cansa de qualificar la líder de Sumar, Yolanda Díaz, de “Doña Rogelia teñida” i Puigdemont de “Pastelero loco”. Segons Losantos, que a vegades sembla directament el portaveu del PP i de Vox, Junts va oferir primer als populars la possibilitat de controlar la mesa del Congreso si acceptaven tramitar la llei d’amnistia. Hi ha afirmacions que necessiten desmentiments més que rotunds. Però no cal que llencem encara el barret al foc, diguin el que diguin tots plegats en públic, ja sabem que rere el canyer fa dies que han començat les negociacions, en fase prèvia, embrionària o orbital. Tornant al discurs de Puigdemont, un cop garbellades, les condicions de Junts es resumeixen en l’amnistia per ara i l’autodeterminació per a més endavant, i si volguéssim jugar a buscar les vuit diferències amb el que ERC havia posat fins ara damunt la taula ja caldria que el retir monacal es convertís en clausura. Mentrestant, pel que fa a l’amnistia, abans d’ahir la Brunete Judicial va moure fitxa en contra. El gener del 2020, a la vista de l’enèsima picabaralla entre els republicans i el seu partit, Jordi Turull es lamentava des de la presó, on veia episodis de la lacrimògena La casa de la pradera –l’oferta era limitada–: “Cal recuperar l’esperit d’anar a l’una de debò.” Ves per on el que d’aleshores ençà les paraules no han aconseguit potser ho aconseguiran ara els fets.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia