Teatre per a recuperar l’oblit

“Quiero dar voz a esas personas sin nombre, a las olvidadas, a las que nadie llevó flores.” Aquesta frase em ressona un cop i un altre després de veure a Fira Tàrrega Olvido Flores. La maravillas de Júpiter, un espectacle que recupera la història del Circ Anastasini, que després d’arribar a Lodosa (Navarra) va desaparèixer sense deixar rastre coincidint amb l’alçament colpista contra la República del 18 de juliol de 1936. La seva creadora és Estefanía de Paz, un animal escènic que ens ofereix un relat captivador de vint minuts a dins d’una caravana. Aquest i el seu darrer espectacle, La Reina del Arga, estan inspirats en fets reals a partir d’un treball de recuperació de la memòria històrica.

Com diu el professor Xavier Antich, només hi ha una cosa pitjor que l’oblit: no saber què s’oblida. Recuperar relats individuals ens retorna la història col·lectiva, la de tots nosaltres. Tenim a l’abast algunes eines i institucions. La Llei 52/2007, coneguda com la llei de la memòria històrica, que té per objectiu la reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar de les víctimes. A la Jonquera hi ha el Mume, el Museu Memorial de l’Exili, creat per a divulgar i recuperar l’exili republicà i la resta d’exilis. També el Memorial Democràtic i moltes associacions arreu del país i particulars dediquen grans esforços a recuperar l’immens llegat que ens deixa la Guerra Civil i que avui no ha estat encara prou recuperat.

Les arts en viu i el cinema també són una eina clau per a preservar i recuperar la nostra història. Sense anar gaire lluny, a la Sala Fènix de Barcelona programen un cicle de memòria històrica on podem veure L’enterrador, que ret homenatge a totes les persones que van deixar el seu testimoni d’humanitat i dignitat en la Guerra Civil i la postguerra. Fins fa poc encara girava Winnipeg o La maternitat d’Elna. I aquesta nova temporada teatral que tot just ara comença, el Municipal de Girona ens dona a tots una lliçó reprogramant El mar. Visió d’uns nens que no l’han vist mai, sobre el mestre republicà Antoni Benaiges, en defensa de la llibertat d’expressió després de les cancel·lacions d’obres de teatre que es van produir arreu de l’Estat espanyol amb els canvis de govern, el passat mes de maig. Tot plegat, i cal tenir-ho clar, al servei de fer visibles històries oblidades i no deixar mai de saber què s’oblida.