Opinió

Teatre per a recuperar l’oblit

Com diu el professor Xavier Antich, només hi ha una cosa pitjor que l’oblit: no saber què s’oblida.

Qui­ero dar voz a esas per­so­nas sin nom­bre, a las olvi­da­das, a las que nadie llevó flo­res.” Aquesta frase em res­sona un cop i un altre després de veure a Fira Tàrrega Olvido Flo­res. La mara­vi­llas de Júpiter, un espec­ta­cle que recu­pera la història del Circ Anas­ta­sini, que després d’arri­bar a Lodosa (Navarra) va des­a­parèixer sense dei­xar ras­tre coin­ci­dint amb l’alçament col­pista con­tra la República del 18 de juliol de 1936. La seva cre­a­dora és Este­fanía de Paz, un ani­mal escènic que ens ofe­reix un relat cap­ti­va­dor de vint minuts a dins d’una cara­vana. Aquest i el seu dar­rer espec­ta­cle, La Reina del Arga, estan ins­pi­rats en fets reals a par­tir d’un tre­ball de recu­pe­ració de la memòria històrica.

Com diu el pro­fes­sor Xavier Antich, només hi ha una cosa pit­jor que l’oblit: no saber què s’oblida. Recu­pe­rar relats indi­vi­du­als ens retorna la història col·lec­tiva, la de tots nosal­tres. Tenim a l’abast algu­nes eines i ins­ti­tu­ci­ons. La Llei 52/2007, cone­guda com la llei de la memòria històrica, que té per objec­tiu la repa­ració moral i la recu­pe­ració de la memòria per­so­nal i fami­liar de les vícti­mes. A la Jon­quera hi ha el Mume, el Museu Memo­rial de l’Exili, creat per a divul­gar i recu­pe­rar l’exili repu­blicà i la resta d’exi­lis. També el Memo­rial Democràtic i mol­tes asso­ci­a­ci­ons arreu del país i par­ti­cu­lars dedi­quen grans esforços a recu­pe­rar l’immens lle­gat que ens deixa la Guerra Civil i que avui no ha estat encara prou recu­pe­rat.

Les arts en viu i el cinema també són una eina clau per a pre­ser­var i recu­pe­rar la nos­tra història. Sense anar gaire lluny, a la Sala Fènix de Bar­ce­lona pro­gra­men un cicle de memòria històrica on podem veure L’enter­ra­dor, que ret home­natge a totes les per­so­nes que van dei­xar el seu tes­ti­moni d’huma­ni­tat i dig­ni­tat en la Guerra Civil i la post­guerra. Fins fa poc encara girava Win­ni­peg o La mater­ni­tat d’Elna. I aquesta nova tem­po­rada tea­tral que tot just ara comença, el Muni­ci­pal de Girona ens dona a tots una lliçó repro­gra­mant El mar. Visió d’uns nens que no l’han vist mai, sobre el mes­tre repu­blicà Antoni Benai­ges, en defensa de la lli­ber­tat d’expressió després de les can­cel·laci­ons d’obres de tea­tre que es van pro­duir arreu de l’Estat espa­nyol amb els can­vis de govern, el pas­sat mes de maig. Tot ple­gat, i cal tenir-ho clar, al ser­vei de fer visi­bles històries obli­da­des i no dei­xar mai de saber què s’oblida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia