Més enllà d’Espanya

L’endemà de la Diada, tot­hom mira d’inter­pre­tar-ne la mobi­lit­zació o els mis­sat­ges polítics i dels par­tits, sobre­tot en l’inde­pen­den­tisme. Es podria també inter­pre­tar sim­ple­ment com una manera de rei­vin­di­car, refer­mar o recor­dar que volem ser un país i ser-ho en la nos­tre llen­gua, més enllà de moments polítics, nego­ci­a­ci­ons per a ins­ti­tu­ci­ons, pro­ta­go­nis­mes, par­tits, governs i, sobre­tot, estratègies pun­tu­als. Pot­ser filem poc prim a l’hora de par­ti­ci­par en con­vo­catòries, o pres­cin­dim de mani­fes­tos més o menys encer­tats, per fer gruix a qual­se­vol dels actes i demos­trar a l’Estat i el món volun­tat de ser. Així van acos­tar-me al poble veí de Sant Boi essent nen el 1976, més enllà de qui con­vo­cava. Ni recordo ja si era l’MDT o el PSAN o qui con­vo­cava els actes del Fos­sar dels anys vui­tanta i les mani­fes­ta­ci­ons de l’esquerra inde­pen­den­tista dels noranta. Els dar­rers anys ha estat l’ANC, amb Òmnium i l’AMI, l’orga­nit­za­dora de les mas­si­ves mani­fes­ta­ci­ons, a les quals plan­te­jaríem alguna objecció en el mis­satge anual. Sobre­tot en l’ultimàtum “inde­pendència o elec­ci­ons” d’ahir. Però, filant grui­xut, ens cal encara rei­te­rar força la volun­tat de ser.

Això sí, farien tots bé de lle­gir-ne la par­ti­ci­pació i els mis­sat­ges més enllà de la plaça d’Espa­nya. Òbvi­a­ment els mit­jans i els par­tits amb seu a Madrid. Però també en l’inde­pen­den­tisme, incapaç ja d’engres­car les noves gene­ra­ci­ons que es que­den a casa per Diada, però també per a les elec­ci­ons. Tam­poc no tot­hom que hi era trans­for­ma­ria l’ANC en llista cívica elec­to­ral. Ni des­car­ta­ria la via uni­la­te­ral i ho fia­ria tot a una nego­ci­ació amb l’Estat com el govern d’Ara­gonès. Coin­ci­diríem que cal anar més enllà d’un apro­fi­ta­ment com­pe­ten­cial de l’aritmètica par­la­mentària al Congrés, almenys amb una amnis­tia efec­tiva i garan­tida. Perquè ni Pedro Sánchez en podrà asse­gu­rar l’apli­cació, veient com s’hi abra­ona Aznar i la cam­pa­nya en con­tra esta­tal que hi pre­para la dreta, o com l’ha qüesti­o­nat el duet González-Guerra i els dub­tes legals que hi plan­teja Lla­rena.