Opinió

A la tres

Maradona arreu

“Maradona, i crec no equivocar-me, està més representat a la ciutat que qualsevol simbologia catòlica en una població on, d’esglésies, capelles i sants, n’hi ha de sobres

Segona i darrera entrega de les vacances a Nàpols, que, si em volen creure, donarien per molt més. Però tampoc cal abusar. Un cop constatada la normalització del caos circulatori de la ciutat italiana i el concepte tan peculiar i diferent que tenen sobre la neteja de carrers i places, l’altre gran aspecte que cal destacar de la capital de la Campània és la seva devoció indiscutible al futbol. Bé, més concretament al seu equip i, si encara volem ser més precisos, al jugador Diego Armando Maradona, que no va néixer a Nàpols però que sembla que això no té ni la més mínima importància. Maradona, i crec no equivocar-me, està més representat a la ciutat que qualsevol simbologia catòlica en una població on, d’esglésies, capelles i sants, n’hi ha de sobres. És present arreu i d’una manera heroica, guerrera, victoriosa... Et trobes el rostre del Pibe de Oro a façanes i cartells, banderes i amulets, altars i comerços i fins i tot a les etiquetes de productes tan autòctons com ara la pasta i el vi negre. Maradona s’ha convertit pels napolitans en un símbol comparable ja no pas als déus antics d’un passat gloriós, sinó en una icona que els representa molt més que el president, la primera ministra o el mateix papa de Roma. El jugador, ja tota una estrella ascendent, va fitxar el 1984 per un equip modest d’una ciutat pobra a qui va retornar amb èxits i copes la seva devoció sense límits. Nàpols i els napolitans, encara avui, veuen Maradona com l’evidència que els somnis es compleixen, malgrat que l’ídol acabés degenerant en escàndols de drogues, alcohol i coquetejos amb la màfia. Aquest estiu, els carrers de la ciutat seguien curulls de garlandes dels colors blau cel i blanc de l’equip de futbol que s’havia proclamat guanyador de la lliga a principis de maig i que havia fet esclatar de joia els aficionats. No n’hi havia per menys. Feia 33 anys que esperaven aixecar el títol després que l’últim cop l’aconseguissin amb Maradona en l’equip. La celebració va ser memorable, diuen, i el record pel jugador més estimat i enyorat, també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.