L’hisendat i la paga del soldat

El 1985, en Ramon Cantó havia fet noranta-un anys. Estava acollit a la residència Josep Baulida de Llagostera, tenia el cap clar i recordava els temps en què era el pastor de la família Codolar i amic del fill de la nissaga, que des del gran casal que s’aixeca al veïnat de Sant Llorenç dominava una heretat en què els senyors manaven i els mossos ajocaven el cap. A la banda esquerra de la riera Gotarra una creu de pedra recorda un fet tràgic. En el braç transversal gravat sobre la pedra de Girona s’hi pot llegir: “En este lugar murió asesinado Narciso Ferrer de Codolar, el día 7 de mayo de 1882, a las ocho de la mañana contando 59 años. R.I.P.”. En Ramon Cantó ens va explicar que la inscripció estava equivocada, que el crim havia succeït el 26 de maig. Tot va començar amb la tercera carlinada, quan en Ferrer de Codolar, que era un gran terratinent amb possessions que arribaven fins a Salions i Vallpresona, es va apuntar a la causa del pretendent Carles VII, i quan fou reclamat a files i tenia l’obligació d’anar-hi, o ell o un substitut de confiança, va convèncer el seu mosso, en Joan, per marxar a la guerra. A canvi, quan tornés li pagaria setze unces d’or i tres-cents duros. Per qüestions de termes l’hisendat estava barallat amb en Pere Portes, propietari de can Crispins, una casa petita que anava fent la viu-viu. El 1876, després de la fugida del pretendent Carles i el final de la conflagració, el mosso va tornar a Llagostera i va reclamar el cobrament del deute. El terratinent, que estava segur que el noi havia mort al front, primer es va sorprendre, després es va mostrar altiu i prepotent, li va donar allargues i se’l va treure de sobre amb males maneres. Com declarava Ramon Cantó: “L’avi Codolar era un senyor amb la mà trencada, un xic escanya-rals. Quan el mosso va tornar es va veure en un mal bull, però com que era ell el que tallava el bacallà, en Joan es va trobar estafat i impotent.” La situació es va enrarir fins al punt que els dos homes van arribar a les mans i el jove va refugiar-se a França. Mentrestant la crispació entre l’amo de can Crispins i el de can Codolar es va anar acumulant i tot va acabar d’esclatar el dimarts 30 de maig del 1882, quan, com va publicar el trisetmanal El Eco de la Provincia de Gerona: “El viernes de la semana pasada, se halló en Llagostera y en uno de los bosques de su propiedad al conocido hacendado Narciso Ferrer Codolar, cadáver, con dieciséis heridas en la cabeza.” S’apuntava que l’havien mort d’un tret, però l’afirmació es contradeia amb el nombre de ferides al cap; després es va plantejar la hipòtesi d’una arma blanca, i finalment es va culpar un innocent. Aquell matí en Pere Portes, l’avi Crispins, que havia sortit molt aviat de casa a fer menjar per al bestiar, quan va tornar s’hi va trobar la Guàrdia Civil que l’esperava. No li va servir de res assegurar que feia dies que no havia vist el seu veí. Fou detingut, jutjat, condemnat i tancat en un penal d’alta seguretat. Allà hi va passar molts anys fins que, malalt i amb la mort a sobre, el mosso, en Joan, que s’havia tornat a refugiar al Vallespir, va confessar: “Si en aquests moments a Espanya hi ha algú detingut per la mort violenta del senyor Narcís Ferrer de Codolar, és innocent, ja que soc jo qui va cometre el crim.” En Pere Portes fou alliberat, però, com en el seu moment ens va dir el seu besnet, en Joan Portes: “Mai més fou el mateix. La presó li va espatllar tant el cos com l’ànima.” Va ser una víctima de la paga del soldat.