Reivindicació de Joan Alsina

Escrivia ahir sobre Joan Alsina, el dia que feia cinquanta anys que el van executar a Xile. Voldria remarcar la feina que van fer els seus amics gironins, capellans, exseminaristes i amics, per tal de reivindicar la seva figura, netejar les mentides que els mitjans de la dictadura van escampar i mirar d’explicar com el seu nom va donar lloc a un fòrum de gent d’Església que poca cosa tenia a veure amb l’Església oficial. També voldria remarcar que, amb motiu del cinquantenari del cop d’estat a Xile i de la mort de Salvador Allende i Joan Alsina, la gent de l’Agenda Llatinoamericana, Justícia i Pau Girona i el Fòrum Joan Alsina han editat un llibre que val molt la pena: El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina, dos noms lligats per sempre a causa del criminal Pinochet. Els dos estaven compromesos amb uns principis radicals sobre justícia social i descolonització, lema d’enguany de l’Agenda Llatinoamericana, que impulsa un grup de gent encapçalat per Jordi Planas.

Per a Joan Alsina el procés social i polític de Salvador Allende era “un mitjà històric de transformació que podia permetre superar les estructures marginadores denunciades teòricament per la mateixa Església”, es publica al mateix llibret. Per què va caldre reivindicar la figura de Joan Alsina? Perquè es van dir moltes mentides per justificar la seva mort per part dels portaveus de la dictadura. Que ja no era capellà. Que era un perillós comunista que atemptava contra les autoritats. Que s’havia alçat en armes. Que havia mort en un enfrontament armat quan el van abatre perquè havia tirotejat soldats. Tot mentida.

Joan Alsina (28-4-1942) havia nascut a Castelló d’Empúries, va ingressar als onze anys al seminari i als 18 va demanar d’anar al Seminari Hispanoamericà de Madrid per a les missions. Ordenat el 1965, va ser destinat a Malgrat de Mar fins que el gener del 1968 va anar a Xile per treballar amb el món obrer, amb els més desfavorits. Es va integrar en una comunitat de capellans catalans a San Bernardo. Va ser capellà de la parròquia de San Ignacio i treballava a l’Hospital de San Juan de Dios. Creia i practicava la teologia de l’alliberament i per això va ser fitxar pels que després van perpetrar el cop militar. Havia hagut de canviar de parròquia i de treball per pressions de l’Església oficial. Va presenciar el bombardeig del palau de La Moneda i sabia que el buscarien, però va anar a treballar a l’hospital, on va ser detingut. Torturat, va ser executat el dia 19 de setembre. Miquel Jordà, capellà i company de comunitat, va tirar endavant una recerca per trobar els autors materials i intel·lectuals del crim; la germana de Joan, Maria, va presentar una querella, i així es va arribar al soldat Nelson Bañados. Qui va ser condemnat a cinc anys de presó va ser un coronel.

Un any després de la seva mort, Josep Alsina, el seu pare, va publicar una carta on perdonava els assassins i recordava el seu fill. El Fòrum Alsina va néixer per reivindicar la seva feina i la seva manera d’entendre l’Església. El capellà Ignasi Forcano ho va tenir clar i la seva foto, i la de Joan XXIII, era present a la parròquia de Sant Pau de Girona. A la seva manera, el va elevar als altars.