A la tres
L’anglès de Leo Messi
“La intel·ligència artificial es pot utilitzar com un divertiment però el seu abast és ara mateix incalculable i imprevisible, i més que riure comença a fer una certa por
Leo Messi parlant en anglès. No és ciència-ficció sinó el resultat d’un programa d’intel·ligència artificial (IA). El vídeo de l’astre argentí parlant una llengua que no és el castellà s’ha fet viral aquesta setmana. Tota una vida a Catalunya sense encadenar ni dues frases en català i la intel·ligència artificial fa el miracle i ens permet escoltar-lo en una roda de premsa parlant un anglès de nivell nadiu. I, a partir d’aquí, els mitjans de comunicació (i també els particulars) s’han posat a jugar a veure qui feia la idiotesa més gran. Des de Belén Esteban a Jordi Pujol, n’hem sentit –mai més ben dit– de tots colors. Per passar l’estona i riure una mica. Perquè la intel·ligència artificial –i la tecnologia en general– serveix, entre altres coses, per fer ximpleries d’aquest tipus. Com quan ens posem a preguntar estupideses als assistents de veu: “Alexa, explica’m un acudit!”, “Siri, tira’t un pet”. En castellà, és clar, perquè el català encara no l’entenen! O com aquella aplicació que ens converteix en vells. I tantes altres bestieses, moltes de les quals no són res més que maneres encobertes d’aconseguir les nostres dades personals i tenir-nos encara més controlats. Un divertiment que fem de manera inconscient i del qual no ens parem a valorar les conseqüències.
Perquè l’abast de la intel·ligència artificial, per exemple, és ara mateix incalculable i imprevisible. I més que riure, fa certa por. Potser per una influència excessiva de tantes pel·lícules de ficció en què les màquines prenien vida i ens convertien en els seus lacais. Però no és cap temeritat ni cap bogeria que la Unió Europea comenci a posar els fonaments d’una legislació que posi límits a la IA. També als Estats Units aquesta setmana hem vist com els grans gurus de la tecnologia com Bill Gates, Elon Musk i Mark Zuckerberg es reunien amb senadors per debatre sobre futures regulacions. L’objectiu no és no arribar tard, com ha passat amb altres normatives; en aquest cas, els efectes poden ser devastadors, econòmicament i socialment, si no hi ha control. I això sí que no fa riure.
