La covada

Diuen que l’avantprojecte de llei de protecció a la família preveu noranta dies d’excedència laboral després del part, i aquí ve la gran novetat: d’aquests noranta dies, seixanta podran ser utilitzats pel pare. Pare i mare, doncs, podran repartir-se aquest període d’absència retribuïda, i per primera vegada un home tindrà “vacances per part”.

Suposo que la llei diu “pare”. Em nego a acceptar que pugui dir “marit” i perpetuar en aquest cas el conservadorisme legal. Si es creu que aquesta innovació és bona per al fill, seria absurd i injust que la protecció a l’infant fos negada en nom de la inexistència d’un certificat de matrimoni. Però no estic gens segur que l’esperit social i humanista triomfi sobre la lletra de la llei. Ja ho veurem quan es discuteixi el text.

En tot cas, aquesta vinculació del pare al part és una porta oberta a la resurrecció de l’antiquíssim costum de la “covada”: així que havia parit, la mare s’alçava i començava la seva vida habitual, mentre que el pare es ficava al llit, on simulava haver sofert el part, i s’hi estava fins a “recuperar-se”. El costum encara es practica en alguns pobles americans i africans, però en altres temps era conegut també a Europa, i l’existència del mot “covada” és ben significativa de la seva difusió en l’àrea cultural catalana.

Amades en recull diverses interpretacions, com la que diu que per als primitius la intervenció de l’home en la fecundació no era compresa: era el geni, l’esperit dels avantpassats el qui prenia forma en la dona. Això hauria donat lloc al matriarcat. Quan es reconegué el paper de l’home, l’home es convertí en l’“escollit” del geni, i com a tal rebla les felicitacions en el llit que li havia cedit la dona.

També es creu que la covada és un recurs per a defensar-se dels mals esperits que podrien atacar la mare i el fill. El pare, físicament més fort, fa la comèdia del part per enganyar-los, i en alguns casos la paròdia era completa, amb gemecs i tot.

Una altra interpretació força interessant: la covada seria un acte de reconeixement de la paternitat del fill. En ficar-se al llit i simular el part, l’home testimonia la seva participació en l’infantament. En la nova disposició legal, la dels noranta dies d’excedència laboral després del part, s’hi pot veure un ànim de protecció de l’Infant, un estímul a l’augment de natalitat, etc. Jo hi trobo un reconeixement molt significatiu del treball de la dona: s’admet que pugui ser la dona qui faci una feina professional més important o valuosa i, per tant, que sigui l’home el qui convingui que es quedi a casa. Serà interessantíssim de comprovar quina acceptació té aquesta “covada” econòmica i social.