Aquest sí que ha estat un dia històric

El dia d’ahir va ser històric. L’inde­pen­den­tisme que només creu en la via uni­la­te­ral el veu com un obs­ta­cle en la lògica del con­flicte. Hi té tot el dret perquè la majo­ria acla­pa­ra­dora de l’inde­pen­den­tisme català és demòcrata. Ara bé, l’estratègia política no pot negar una fita objec­tiva com la d’ahir. No expressa cap canvi sociològic a Espa­nya sinó l’interès con­jun­tu­ral del PSOE, i resulta indigne que hagin hagut de pas­sar 40 anys perquè un cata­la­no­par­lant tin­gui drets lingüístics al Congrés. Però és històric perquè evi­den­cia als ulls dels espa­nyols que la Cons­ti­tució no ho impe­dia. El pro­blema de la Cons­ti­tució Espa­nyola és que el poble i la llen­gua cata­lana i Cata­lu­nya no hi sur­ten. No se’ls ano­mena. No se’ls reco­neix.