Ignorants en plena era del coneixement

“Això és tre­mendo” (la o pro­nun­ci­ada com una u), deia, sovint, el gran Josep Pla quan volia remar­car que un fet o una cosa l’havien superat o li havien cau­sat una gran impressió. “A mi Bar­ce­lona em fa un fàstic tre­mendo”, recorda l’amic Xavier Gar­cia que li va dir Pla quan li va fer la pri­mera entre­vista, amb només vint-i-un anys.

Tre­mendo no surt al dic­ci­o­nari de l’IEC. Però sí “tre­mend -a”. L’Alco­ver Moll fa igual, però té la deli­ca­desa de reco­neixe’n l’ús vul­gar tre­mendo.

I tre­mendo (lle­giu-la també amb u final) és la paraula que pri­mer em ve al cap quan, com va pas­sar fa uns dies, el cel s’omple de dei­xants de con­den­sació dels avi­ons a reacció i, com bolets, sor­gei­xen a les xar­xes soci­als tot de pro­fe­tes de les teo­ries de la cons­pi­ració denun­ci­ant una con­fa­bu­lació mun­dial perquè no plo­gui i, de pas­sada, enve­ri­nar-nos a tots. Un punt de vista que sos­te­nen amb obs­ti­nació, sobre­tot quan veuen que altres fabu­la­dors com ells els donen la raó i els fan la gara-gara.

I no dub­ten a menys­prear la ciència i totes les pro­ves que tot d’homes savis han reco­pi­lat des de fa anys i que demos­tren que som davant un feno­men per­fec­ta­ment expli­ca­ble i sense cap mis­teri : quan es donen deter­mi­na­des con­di­ci­ons mete­o­rològiques, la bar­reja entre l’aire per on passa l’avió i l’aire exha­lat dels motors se sobre­sa­tura i es for­men minúscu­les gotes d’aigua que es con­ge­len, vet aquí l’estela de núvols que veiem. Punt final.

Però res con­venç aquesta patu­leia d’igno­rants a posta, moni­a­tos, pas­se­rells, badocs, bur­ros i anal­fa­bets. Ells seguei­xen, tos­suts, veient negra una cosa que és ben blanca, i no només això, sinó que s’ha demos­trat que és blanca.

De fet, som davant els matei­xos tot­xos i gama­rus­sos que també, con­tra el món, man­te­nen que el català i el valencià són llengües dife­rents. Igno­rants en plena era del conei­xe­ment.