Adeu a botigues que fan ciutat

El dia 6 d’agost, amb el títol “El guia del carrer Albereda”, publicava un article dedicat a Joan Nierga i a la seva cistelleria en què destacava que s’havia convertit en un element més del paisatge urbà de Girona. Ell deia que li agradava el mot botiguer, però alertava que la ciutat havia canviat, que hi havia més turistes que veïns i que, amb ell, la botiga acabava. La intenció d’aquest cronista era dedicar un espai a la floristeria del costat, Flor a Punt, un establiment d’aquells que donen vida al centre de Girona. Malauradament, dies després arribava la notícia de la venda dels baixos d’aquest edifici de la plaça del Vi, cantoner amb el carrer Albereda, i el tancament de la cistelleria i també de la floristeria d’Àngels Artigas. El dijous 14 de setembre l’Àngels va escenificar el tancament del negoci amb una festa. “M’hauria agradat molt més tancar després de Nadal, que és una bona època per a la floristeria, o allargant fins passada la gran festa de Sant Jordi, però com que el contracte s’acabava a l’octubre i havia de tancar, vaig decidir fer-ho d’una manera festiva i lúdica.”

Àngels Artigas Claret, gironina i neta del senyor Salvador Claret, el col·leccionista de vehicles antics, és una ceramista formada a l’Escola Massana i a l’Escola d’Art Floral de Catalunya, on ara imparteix docència. Comissària d’Art i Gavarres, també va impulsar la Trobada Internacional de Land Art i ha participat en diversos festivals internacionals a Itàlia, Suïssa, Polònia i la Xina. En el llibre Barcelona, arquitectura floral (2007) reflexiona sobre la idea de la diferència romàntica enfront la repetició clàssica.

Filla d’Anita Claret, una de les impulsores de l’Exposició de Flors que ara coneixem com a Temps de Flors, va aprendre d’ella el seu amor per les plantes. Tenia la floristeria oberta des de Fires de l’any 2009, fins que un fons d’inversió ha comprat l’edifici que havia estat propietat de la senyora Carrera. “Vam patir molt amb la pandèmia i he detectat un canvi d’hàbits.” Ho explica amb la imatge de la furgoneta d’Amazon, sempre plena, aparcada davant de la floristeria per anar-hi a descarregar. “A mi també em truquen per portar una planta o un ram on sigui, però ja no venen tant a triar-lo”, es lamenta l’Àngels. “El centre de la ciutat s’ha buidat i s’omple a l’hora que obren els restaurants, quan nosaltres tanquem”, diu amb nostàlgia.

Ella va obrir Flor a Punt a la barberia del senyor Roig, quan ja feia 13 anys que havia tancat. Va decidir no tocar-hi res de la decoració, ni a dins ni a l’exterior, i el senyor Roig, emocionat, li va portar uns penjadors de porcellana que ara ella s’endurà. Es diu que hi torraran cafè, a la petita floristeria que donava vida al barri. “Jo hi he estat molt bé, i és clar que em sap greu tancar.” Continuarà treballant i fent casaments i grans encàrrecs al seu taller de Palau i fent docència. Ha vist com s’obren molts negocis, alguns dels quals duren molt poc. I tanquen botigues de tota la vida, que feien barri, que feien comunitat, que feien ciutat. Es troba a faltar el carretó amb plantes a fora de la botiga, fent companyia al cisteller Nierga, que també haurà de tancar al gener. I sap molt de greu, per ells, però també pels ciutadans.