Les ciutats davant el repte de la mobilitat

Cent dies després de les darreres eleccions municipals, els consistoris de les principals ciutats catalanes afronten un dels principals desfiaments: com planificar la pacificació dels carrers i la mobilitat pels pròxims anys. Després de dècades consolidant un model basat en la contaminació del motor de combustió i l’ús del vehicle particular en detriment del transport públic, les aglomeracions insostenibles, la creixent contaminació i l’evidència del canvi climàtic han marcat un camí que ja sembla inevitable. Barcelona ha estat en aquest sentit capdavantera d’un canvi en profunditat que té en les superilles el principal exemple, un projecte impulsat per l’anterior consistori presidit per Ada Colau i que ja veurem cap a quina direcció va amb Jaume Collboni al capdavant. El que sí que queda clar, i això ho constaten els veïns més crítics amb aquestes mesures, és que cal posar fi a la dictadura ferotge dels cotxes. Això sí, amb un full de ruta conciliador i amb un projecte d’horitzó ampli que ha de calcular molt bé l’impacte col·lateral de certes restriccions. Desfer el camí que ja s’ha iniciat, però, i així ho constaten els mateixos afectats, no és ni convenient ni possible.

Per això el pas endavant iniciat a la capital catalana està tenint les seves rèpliques en altres ciutats, com ara Girona, on el nou equip de govern encapçalat per Lluc Salellas ha decidit aprofitar la Setmana de la Mobilitat per assajar proves pilot que potser vindran per quedar-se. L’objectiu també és reduir les emissions contaminadores i guanyar espai per als vianants. No és un repte senzill, però segurament sí que és inajornable al conjunt dels nostres municipis, on cada vegada s’aposta més per vehicles alternatius com ara la bicicleta i el patinet. Novament la capital catalana ha estat precursora en aquest aspecte, i això ha permès comprovar també com el mal ús de bicicletes i patinets pot entorpir la finalitat pacificadora de l’aposta. Ara bé, limitar la velocitat i incrementar les zones de vianants no solucionarà res si alhora no es potencien el transport públic i els aparcaments dissuasius. El què ja hauria d’estar assumit, només cal discutir el quan i, sobretot, el com.