A la tres
Guerra fa un Rubiales
“Per què criticar amb arguments polítics si pots engegar una andanada masclista que ofengui la persona contrària i alhora ‘faci’ riure la resta dels homòlegs neandertals?
Alfonso Guerra, banderer de l’Espanya carrinclona, casposa i masclista, ens ha deixat un detall més de la seva infàmia. En un programa de televisió no va tenir cap problema a etzibar si la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, tenia temps de criticar “entre una perruqueria i una altra”. Així, pel boc gros. I quan li van qüestionar la frase, s’hi va reafirmar. Només li faltava fer un Rubiales i agafar-se les seves parts enèrgicament per demostrar a l’audiència que en tenia un parell de ben posats.
És l’enèsima demostració del llarg camí que ens queda encara per recórrer. El masclisme està ancorat fins a les arrels de la nostra societat i en tots els àmbits de la vida. Les víctimes de violència masclista són la màxima expressió d’aquesta xacra. Però el masclisme es fa present, també, en els petits detalls de cada dia i en les bromes o comentaris que ells camuflen d’innocents però que en realitat són la base d’un sistema patriarcal i caspós. Normalment consideren que tenim la pell fina, que no hi ha mala intenció i que és només un dir. En d’altres, hi ha tanta mala llet al darrere del comentari, que és difícil de fer-ho passar pel calçador de la bona fe. Com és el cas d’Alfonso Guerra, que va deixar anar la glossa amb tota la intencionalitat del món. És aquell tic masclista dels animals de pixar en els racons per demostrar qui és l’amo del corral. Algú podria pensar que les paraules de Guerra són una espifiada fruit del directe de la televisió. Ni de bon tros. Eren calculades amb precisió. La hi portava votada, a la vicepresidenta. I per què criticar amb arguments polítics si pots engegar una andanada masclista que ofengui la persona contrària i alhora faci riure la resta dels homòlegs neandertals? Guerra ni es fa gran ni perd el senderi. És la mostra d’un masclisme que ve d’anys ençà, que encara està molt enquistat però que de mica en mica anem intentant esmicolar. A pas de formiga, potser sí, però sense fer-ne ni un enrere. Seguirem en la lluita. Que no ho dubtin els Guerra i Rubiales de cada dia.
