D’espies, impostures i impostores

La notícia de la policia infiltrada en els moviments populars de Girona resulta terriblement inquietant. Intento encaixar aquesta història en la Història i per totes bandes em resulta desproporcionada. Tant pel malbaratament de recursos invertits per la Policía Nacional Española, com pel mètode cruel i despietat de Maria I.T. que sembla que no té parió en la història.

L’activitat d’espionatge és antiga, es remunta com a mínim a l’edat mitjana. Durant el segle XV fou especialment significativa ja que solia estar vinculada a interessos econòmics i militars de les monarquies i els imperis.

Durant la Gran Guerra la ballarina Mata Hari, que vivia dificultats econòmiques, va acceptar l’oferta del seu amant alemany per fer d’espia. Quan els francesos en van sospitar, va acceptar de canviar de bàndol i fer d’espia per a ells. Era una bella ballarina que, malgrat la fama, en esclatar la guerra no tenia manera de guanyar-se la vida, no era ni una psicòpata, simplement va aprofitar la seva bellesa i poder de seducció per apropar-se als respectius bàndols militars. El seu mètode fou la seducció i no li calia l’amor fingit. L’espia holandesa fou detinguda i afusellada el 1917.

A la Segona Guerra Mundial, i no cal dir durant la guerra freda, van proliferar els espies, homes i dones que per diferents raons i conviccions decidiren prestar els seus serveis com a espies als interessos del seu país o de la seva ideologia.

Ara bé, en ple segle XXI, en un país que es considera democràtic de dret, que es dugui a terme una activitat d’espionatge d’aquesta naturalesa és, a més d’inadmissible, incomprensible i absolutament desproporcionat.

Què pot motivar una jove de 27 anys, graduada en criminologia l’any 2015, a esdevenir una impostora i infiltrar-se en la vida social i íntima d’un jove activista al llarg de tres anys? Per treball a canvi d’un salari com Mata Hari enmig d’una guerra, segur que no. María I.T. anà molt més enllà del que es necessita a l’actualitat per infiltrar-se en un moviment social. Va escollir una de les formes més cruels que han existit en la història, per a la qual es requereix un perfil psicològic fred, manipulador i narcisista. Tan sols algú que no experimenta afecte i empatia envers una altra persona és capaç de mantenir una impostura amorosa durant tres anys.

Porto molt temps estudiant la figura de Ramon Mercader, el català que als 27 anys va assassinar Trotski a la Ciutat de Mèxic. Hi ha algunes petites semblances en aquestes històries i, no cal dir, grans diferències. Però comparar-les ens permet, sobretot, reconèixer la desproporció de l’espionatge de María I.T.

Per aconseguir d’acostar-se a Trotski, Mercader va establir durant un any una relació amorosa amb l’estudiant dels Estats Units Sylvia Ageloff, membre del Socialist Workers Party (SWP), que treballava amb Trotski a la seva casa de Mèxic. Mercader, nascut en una família burgesa de Barcelona, va lluitar a la Guerra Civil espanyola, i sota la pressió i el xantatge de la mare –aquell jove terriblement necessitat de reconeixement, que carregava el pes de la mort d’un germà, considerat per tots un valent que lliurà la vida per la causa–, va acceptar, no sense objeccions, la missió de matar Trotski. Cal dir que la transcendència de la seva missió va requerir un impactant ensinistrament a la Unió Soviètica. Una despersonalització per renunciar a la seva identitat i poder fer-se passar per Jacques Mornard, així com una dessensibilització per poder matar a sang freda.

En aquell moment històric, sota el règim de l’estalinisme, que coincideix amb la fi de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la Segona Guerra Mundial, Ramon Mercader, com escriu Padura, s’explica com “un fill del seu temps i membre d’una família que va encarnar les contradiccions d’un segle.”

Què representa la persona i el personatge de María I.T. per al nostre temps? És evident que per assabentar-se dels moviments populars de Girona, no calia enamorar un noi, violar la seva intimitat i la de la seva família i amics. El seu mètode deixa al descobert una persona profundament desorientada i trastornada.

El jove activista gironí víctima d’aquest maquiavèl·lic espionatge passarà una mala època, probablement li costarà tornar a confiar en una relació, però tard o d’hora se’n sortirà amb la mateixa força amb la qual ha liderat els moviments socials de Girona, que són una escletxa d’esperança per al nostre temps. María I.T. és una impostora que encarna el més miserable del sistema, i allò més fals i malaltís de la nostra societat.