Un breviari perillós

Alguns observadors parlen de l’enduriment que presenta l’Alemanya Federal en certs aspectes que constitueixen la vida democràtica d’un país. Diuen que practica o tolera determinades restriccions en l’exercici d’uns drets cívics que són reconeguts en els països considerats socialment justos.

És possible. Cap Estat del món no ha aconseguit encara d’evitar una colla de discriminacions, que en alguns casos són fortament opressives per a una part de la població. Sigui com sigui, el llibre que s’ha posat a les mans dels futurs policies alemanys fa escruixir.

Es tracta d’un “Breviari psicològic de la policia”, que els aspirants a ingressar en aquest cos s’han d’estudiar i, encara pitjor, han de “pair”. Entre d’altres aberracions el manual d’ensenyament els vol fer creure que l’esquizofrènia i la malaltia maníaco-depressiva són exclusivament hereditàries i que els retardats mentals neixen sovint en el marc de “famílies depravades (prostitució, alcoholisme, delinqüència sexual)”.

No en tenen prou, encara. La majoria dels sords-muts són persones que “també pateixen deficiències mentals”, i en els “grups marginals de la societat” s’inclouen, a més dels toxicòmans i els vagabunds, els psicòtics, els minusvàlids, els sords i els cecs.

Tanta insistència no és, doncs, una lamentable i ocasional errada, sinó que manifesta una deliberada voluntat de ficar en un mateix sac d’indesitjables tots els ciutadans que no són “perfectes”. Amb aquest “ensenyament” la conseqüència és clara: provocar en els futurs policies un instint d’animadversió contra els desgraciats; hi ha una maliciosa intenció d’identificar “deficiència” amb “culpabilitat”.

Aquest “breviari psicològic”, a més de ser anticientífic –entronca amb la tradició més obscurantista i té el regust de l’elitisme nazi– és tristament antihumà i antisocial. Que hi hagi, encara avui, ciutadans totalment insolidaris amb la gent que pateix una malaltia o un defecte –la sordesa, l’alcoholisme, la minusvalidesa física, el trastorn mental– és un fet prou lamentable; però que els futurs policies d’un país que comparteix oficialment els ideals humanístics de la UNESCO siguin ensinistrats en la valoració negativa dels “diferents”, i no en la seva comprensió, és francament inadmissible.

Només podem esperar que els aprenents de policia alemanys descobreixin que l’autor d’un llibre tan “deficient” ha nascut en una família no “depravada” i refusin, per tant, la seva doctrina fatalista sobre el “mal” i els seus orígens.