El seny i la rauxa

L’esti­mat Juli Sal­dar­ri­aga, gui­tar­rista dels LOL, es va refe­rir al can­tant del grup, el sovint-massa-bona-per­sona Santi Bal­mes, com “aque­lla peça que no encaixa enlloc”. La metàfora realça l’admi­ra­ble divergència de Bal­mes en aquest món de cecs i recorda, amb Pizar­nik, que “tal com està el món, és un pri­vi­legi no encai­xar”. Esa pieza que no encaja ret tri­but a un dels com­po­si­tors més potents i lliu­res d’aquest nos­tre país. I del de més enllà. La nove­tat edi­to­rial de Prin­ci­pal de los Libros és una con­versa de Bal­mes amb Esca­mi­lla fill. La por­tada del dis­se­nya­dor Javier Jaén –amb el cor a la mà– fa d’entrada a una con­versa trans­crita on es des­co­breix com han nas­cut les cançons del Duc Blanc del Baix Llo­bre­gat. Una road movie musi­cal i cre­a­tiva pel micro­cos­mos hiperac­tiu del psi­co­nauta, cre­a­dor de brúixola i no de mapes, trans­mis­sor d’experiències uni­ver­sals i de pai­sat­ges artístics neu­ro­nals en expansió. Als coman­da­ments té un equip més nombrós que l’Enter­prise, i ens parla dels clics que et van con­fi­gu­rant la vida, del piano de la tieta Neus, del trànsit imatge-text a través del còmic, de la música com a matemàtica emo­ci­o­nal, de la con­fron­tació del jo i el superjò a par­tir del Blue Jean de Bowie, de la pri­mera gui­tarra-amiga, de la recerca d’una per­so­na­li­tat lírica entre la tris­tesa i l’humor, de les parau­les espe­rança i bellesa, del pop com a vehi­cle per miti­fi­car vides ordinàries o de la importància del con­ven­ci­ment i l’abast de la cata­la­ni­tat, entre el seny i la rauxa. Es pre­senta el 2 d’octu­bre a la Casa del Lli­bre (Ram­bla Cata­lu­nya, 37, Bar­ce­lona) a les 19 h.