L’ERC que val un imperi

Em vaig emocionar tant i tant ahir mentre seguia el discurs del president Aragonès! No us en podeu pas fer la idea!, que diria l’àvia Neus. De fet, tot sigui dit, ja m’havia assegut una mica tou davant el televisor. M’havia estovit en escoltar la portaveu Raquel Sans reassegurar que l’amnistia ja venia pactada amb el PSOE com a torna de la mesa del Congrés. Pujava l’adrenalina perquè hi afegia concreció. “Ja corren documents”, va dir Sans. Reconforta molt saber que la negociació no es faria per senyals de fum. La teoria que la amnistia ja està descomptada és el nou cromo que reparteixen. El va llançar Rovira des de Suïssa. Junqueras des de Madrid. Sans des de Catalunya. Ahir, amb tota la solemnitat parlamentària, Aragonès hi va posar el gruix. No només amnistia. També referèndum d’autodeterminació. I data. Abans del 2027. En aquesta legislatura! No em direu que aquesta ERC no val un imperi! Ja no en queda res, d’aquell anar a la independència per la via de la contemplació, que tant havien predicat. Aquella via en què havia d’anar eixamplant la base i guanyant elecció rere elecció fins a un percentatge que no acabaven d’aclarir, i una data que era millor no dir. Tornem a voler tot el pa, no ens valen les molles. I li foten pel tros el dia que havien d’explicar la gestió del mentrestant! Aquesta ERC val un imperi! Ves a saber per què Puigdemont diu que a ell què li expliquen, que no hi té res a veure!