I l’aigua que no baixa

La sequera ha passat d’esquitllentes pel debat de política general. És una crisi de la qual no en som conscients perquè si plou no ho farà prou per evitar el drama cap al qual ens encaminem. Es parla poc, per exemple, del cost ecològic i energètic de les dessalinitzadores, que són i han de ser, ens diuen, la nostra salvació. Durant els propers anys s’ampliarà la del Tordera i se’n farà una de nova al riu Foix. Això, teòricament, per lluitar contra el canvi climàtic que ens deixa els pantans buits. Però heus aquí la paradoxa. El consum de les dessaladores ens condueix a produir més energia, aboquem més emissions a l’atmosfera i, per acabar-ho d’adobar, les restes de l’aigua transformada perjudiquen la flora marina.