Sant Narcís

Quin greu haver d’escriure aquest article, però no me’n puc estar. No us penseu que vaig un mes endavant i que vull fer referència al patró de la nostra ciutat, no. Us vull parlar del barri gironí que porta el seu nom. Visc a Sant Narcís des de fa 22 anys, vaig poder comprar un pis modest i, després de les reformes pertinents, em podria sentir orgullosa i afortunada perquè el piset és un espai molt agradable, senzill, amb una mica de jardí, a prop de tot. Que bé, oi? Doncs no! Des de ja fa temps que Sant Narcís bruteja enormement. Deixant a banda la plaga d’enormes paneroles que cada any es passeja per tot arreu, hi ha espais del barri que s’han transformat del tot. Començo per la cantonada del carrer Oviedo amb el carrer Lepant, que és un carrer de cases precioses que té entrada i sortida de vehicles pel mateix lloc. Us situeu? Doncs bé, hi ha uns bancs on abans als vespres d’estiu s’hi trobava la gent gran de la zona. Ara aquest xamfrà fa entre por i fàstic. Reunions nocturnes de gent que acaben amb llaunes de cerveses, buides evidentment, per tot arreu, restes de drogues, excrements humans..., no exagero gens ni mica. Allà mateix hi ha un parc infantil. Per arribar-hi ni et passi pel cap fer-ho per la zona d’arbres, és un camp minat de caques de gos. Nosaltres, a casa, som dels que fem fotos i correus a l’ajuntament, però ja n’estem farts: un dia es neteja (per sobre, que els excrements humans s’han descompost al lloc; em sap greu perquè no és agradable de llegir) i l’endemà merda de nou! És a dir, els qui embruten fan les seves necessitats i es queden tan tranquils. Si enfiles pel carrer Oviedo, hi ha trams amb taques fixes a terra i una pudor increïble de pixums, mai hi passa la màquina de neteja municipal, mai una mànega d’aigua. Els veïns esperem amb candeletes que plogui; bé, uns quants veïns, perquè els altres deixen que els gossos facin les necessitats a la vorera i allà es queden. A Sant Narcís si vols portar el gos a un pipican del barri has d’anar a Mas Masó, un parc a prop del Santa Caterina. Tot dit. Ja sé que és un tema de civisme i de convivència, però mantenir els carrers nets és cosa de tots, i això inclou l’Ajuntament de Girona, no? Potser els meus impostos no tenen el mateix valor que els de gironins i gironines d’altres barris.