Tot és possible

Abans de decidir una estratègia hauríem de valorar amb seny i prudència quines són les vies més favorables als nostres interessos com a país. Segur que hem de descartar unes segones eleccions: els dubtes sobre uns resultats dubtosament poc favorables podrien malmetre acords sobre l’amnistia i el referèndum. No tanquem portes i sense presses valorem el que per a nosaltres és innegociable. Per assumir uns resultats positius els partits nacionalistes haurien de negociar plegats uns coincidents punts irrenunciables. Per separat, malentesos, desacords i un fracàs al sol. Acceptar l’amnistia seria com posar el comptador a zero. A partir d’aquest moment reiniciar el procés amb el requerit diàleg, però si la sordesa obliga a no ser escoltats, arribarà l’hora de prendre dràstiques mesures d’obligat compliment, que la nostra veu sigui escoltada arreu del món. Com? Amb tenacitat, continuïtat i voluntat.