Renec

Tot indica que la paraula grui­xuda més gro­llera en anglès ha entrat a la cul­tura cata­lana amb força. Pri­mer vam tenir la cançó Fucking Money Man de la Rosalía, el 2019, tot i que els crítics de la cançó, en comp­tes de quei­xar-se del man­lleu d’un mot tan obscè com estran­ger, van lamen­tar l’ús col·loquial d’una paraula feta ser­vir per mili­ons de cata­la­no­par­lants: cum­ple­anys. Després, el 2021, l’Ins­ti­tut for Rese­arch in Bio­me­di­cine (IRB Bar­ce­lona) va llançar la cam­pa­nya Fuck Can­cer!, sense tenir en compte que un verb que s’empra per des­criure l’acte sexual de la manera més gros­sera pos­si­ble no és ade­quat, pre­ci­sa­ment, per a una lluita con­tra uns tumors sovint mor­tals. I aquest any ha sor­tit el lli­bre Fucking New York, de la Laura Calçada, una auto­bi­o­gra­fia del tipus que els angle­sos ano­me­nen “kiss and tell” (“peto­ne­jar i expli­car-ho”) tot i que, en aquest cas, la cosa va força més enllà d’uns quants petons: de fet, el títol, aquest sí ben esca­ient, pot sig­ni­fi­car o bé que l’autora hagi fet el fet amb força nova­ior­que­sos, o bé pot sig­ni­fi­car “Em cago en Nova York” o quel­com sem­blant (ambdós sig­ni­fi­cats encai­xen bé amb el con­tin­gut d’aquest lli­bre bru­tal­ment franc). En fi, segur que hi ha gent a qui els deu moles­tar la infil­tració, cada cop més estesa, d’un renec lleig i anglo­saxó en el bell cata­la­nesc, però pot tenir algun avan­tatge. A saber: el mes de juliol pas­sat, el Para­dor de Turisme d’Aigua­blava, a Begur, va rebre una tru­cada d’una cli­enta que volia fer-hi una reserva. El recep­ci­o­nista va insis­tir, de males mane­res, que li parlés en cas­tellà ja que ell no ente­nia pas el català, tot etzi­bant: “Som a Espa­nya i Cata­lu­nya no és res.” L’única res­posta ade­quada a aquesta mena de mono­lingüisme tos­sut és dir, amb con­vicció i força: “Fuck you.” Per bé que aques­tes dues parau­les no siguin en cas­tellà, segur que el recep­ci­o­nista en qüestió les hau­ria entès per­fec­ta­ment.