El piromusical de la Mercè

Avui he tingut un somni. Després de veure el piromusical amb què finalitza la festa major de Barcelona, he pensat que d’aquí a un any (si hi som), en lloc d’aquella música del Sónar, totalment en anglès, per amenitzar els coets, podríem fer el piromusical d’“Homenatge a la sardana”, aquella música que algun dia vam anomenar “dansa nacional”. I en lloc d’aquella música estranya i forastera, podríem sentir, mentre s’enlairen els coets, La Maria de les trenes, o Llevantina, Bona festa, Princesa de Barcelona, La Pepa Maca, El saltiró de la cardina o Baixant de la Font del Gat, per acabar finalment amb La Santa Espina, amb aquell aire que a tots els bons barcelonins i catalans ens emociona. Però no us espanteu, catalanets barcelonins, això només era un somni. Com que som una ciutat de món, i sobretot molt internacional, ens seguirem emocionant en anglès, que potser així serem més oberts a l’estimada gent forastera i a molts progres de casa. I podrem ballar amb ritmes de Colòmbia i Kosova. I si no, com a últim recurs, tampoc patiu, encara ens queda l’espanyol. Però no em feu cas per tot allò de la sardana. Aquest pensament queda lluny i abocat al fracàs més rotund. El meu pensament només era un somni, en podeu estar segurs.