La cuina amb ànima de Mibu

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) va presentar dimarts al vespre al Teatre Tívoli de Barcelona la pel·lícula Mibu. La lluna en un plat, un documental coproduït amb Films Comestibles (darrere del qual hi ha Pep Sala, dels Sau) que narra la història del magnífic restaurant Mibu del Japó, portat pel vell matrimoni Ishida i que va impactar tant en alguns dels considerats millors xefs del món (Ferran Adrià, José Andrés, Joan Roca, Andoni Aduriz, Albert Raurich i Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas) que haurem de concloure que el Mibu és, sens dubte, o el millor restaurant del planeta o bé un espai superior, més enllà del que es pot considerar un restaurant en què el menjar et transporta al “més enllà” (entenent el “més enllà” per gust, poesia, tradició, terra, màgia i, sobretot, bellesa). El documental, segons va dir el president de l’ACGN, Carles Vilarrubí, és el segon en què estan al darrere. “El primer –va dir Vilarrubí– va ser La sopa d’all, que vam fer durant la pandèmia per no haver d’aturar les nostres activitats.” I ara, amb Mibu. La lluna en un plat, els millors xefs catalans parlen i expliquen les sensacions que els va produir menjar al Mibu, un local de només dues taules en un primer pis de Tòquio. Enmig de la voràgine, en aquest petit local envoltat de panells amb poesies japoneses, els Ishida ofereixen uns plats excelsos amb productes de temporada i fets d’una manera tan artesanal que sembla màgia. Però no es pensin, la majoria dels mortals no hi podrem pas anar, ja que els Ishida poden atendre poques persones i, sol·licitats com estan, les seves meravelles estan destinades a clients-socis i amics. Sentint els Roca, Castro, Xatruch, Casañas, Aduriz, Raurich o Andrés, es conclou que a Midu tan important és el menjar (mai en 40 anys Ishida ha repetit un menú) com l’espiritualitat que emana menjar-se’l i disfrutar de fer-ho amb plats, gots, bols, safates i ampolles de ceràmica de col·lecció. El documental acaba explicant com els Ishida van decidir fer una visita a El Bulli i van portar al restaurant de cala Montjoi (on Ferran Adrià va convidar molts xefs amics) tots els seus atuells a més dels seus productes (fins i tot l’aigua) i l’experiència que va suposar. I, malgrat la distància, es van entendre perquè, quan es parla de cuiners excepcionals, l’essència és la mateixa.

I, mentre al Tívoli es veia la pel·lícula, a Madrid els xefs del Disfrutar rebien el Premio Nacional de gastronomia com a millors xefs.