Rodalies: la cançó de l’enfadós

Llegíem en aquest mateix insigne diari que els retards a Rodalies s’han duplicat durant els darrers 10 anys. No en fa 10, sinó 16, d’aquella gran manifestació que va omplir el centre de Barcelona per denunciar, rere el lema “Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures”, el funcionament lamentable del servei ferroviari al nostre país. No en fa 10, sinó 14, que l’Estat es va comprometre a invertir 4.000 milions a la xarxa catalana que no van arribar mai. És una cançó de l’enfadós que els governants espanyols, d’un color o d’un altre, no tenen cap intenció de silenciar perquè tot el seu interès està posat en un altre punt geogràfic: Madrid ha rebut la meitat de la inversió estatal durant els últims 30 anys. Segons dades de l’any passat, Renfe i Adif van executar el 33% d’inversions pressupostades a Catalunya i, en canvi, van sobrepassar el 100% del pressupost per a la capital espanyola. No és només que els ministres visquin allà, sinó que és una concepció de l’Estat on hi ha una capital, castellana i hipertrofiada, que té dret a arrasar el que ells consideren perifèria, que és el que per a nosaltres és centre.

A Madrid deu haver-se traslladat la ministra de Transports, Raquel Sánchez, militant del PSC: des del seu Ministeri van explicar que un llamp havia malmès les instal·lacions i havia provocat una greu avaria a Gavà, després es va demostrar que la informació era falsa i que els estralls havien estat fruit de la manca d’inversió. Es dona el cas que Raquel Sánchez havia estat, fins a l’inici de la seva aventura madrilenya, alcaldessa de Gavà: quin paper més galdós amb els seus veïns, familiars i amics. Aquest estiu la gavanenca rebutjava obertament l’exigència d’ERC de traspassar Rodalies argumentant que “forma part de la xarxa d’interès de l’Estat”. Doncs d’interès no sembla que n’hi prestin gaire, mentre no fan ni deixen fer.