Tossa, la coreana

Quan algun lloc es posa de moda, és difícil enten­dre les cau­ses del perquè milers de per­so­nes es con­cen­tren en aquell lloc bus­cant ves a saber què. A Tossa, un feno­men que va començar mesos enrere no només s’està con­so­li­dant, sinó que s’amplia fins i tot més enllà de l’estiu. Aquest octu­bre és impos­si­ble pas­se­jar per la Vila Vella de Tossa sense topar amb cen­te­nars de visi­tants asiàtics, espe­ci­al­ment sud-core­ans, que no hi venen atrets per l’Ava Gard­ner ni pel més recent premi Ber­trana de novel·la –L’any que vaig esti­mar Ava Gard­ner, de Jordi Solé–, sinó que arri­ben influ­en­ci­ats per artis­tes com Jun Ji-Hyun i Lee Min-Ho, de la sèrie tele­vi­siva La lle­genda del mar blau, o per la can­tant YooA, que va rodar dos vide­o­clips a la mura­lla. El seu lloc de con­cen­tració és el Forat del Dimoni, al cos­tat de la Torre de l’Home­natge i del Museu Muni­ci­pal de Tossa –dels pri­mers d’art con­tem­po­rani a Espa­nya, per cert–, que per­met l’accés al mira­dor d’Es Codo­lar. Allà es con­cen­tren i dis­pa­ren milers de fotos que després seran reproduïdes a les xar­xes soci­als i que ser­vi­ran d’esquer per a nous cen­te­nars o milers de core­ans que no es vol­dran per­dre l’indret màgic dels seus ídols. Ni el vio­li­nista de Marc Cha­gall ni Pan­dora y el holandés errante, ni les cales, ni el pas­sat pes­ca­dor, ni els ves­ti­gis de la parla del salat, ni la vil·la romana, ni Minerva, ni la Vila Vella han estat sufi­ci­ents per atreure el turisme asiàtic amb les xifres actu­als. Ha hagut de sor­tir una can­tant de l’ano­me­nat K-pop o una sim­ple sèrie de tele­visió per des­bor­dar tots els flu­xos i pre­vi­si­ons del turisme, fins al punt que, segons els res­pon­sa­bles turístics del muni­cipi, les xifres ja asso­lei­xen el mig milió de turis­tes core­ans, japo­ne­sos o xine­sos a l’any. Segu­ra­ment, al final, no tot­hom arriba a Tossa seguint l’estela d’aquests artis­tes core­ans, sinó que, després dels pri­mers milers, la vila és la des­ti­nació on va tot­hom que conei­xes i, l’un per l’altre, la xifra es va fent grossa. Espe­rem que a ningú se li acu­deixi ara subs­ti­tuir els res­tau­rants de peix o l’extra­or­di­nari cimi­tomba pel kimchi, pel bibim­bap, pel gim­bap o pel gogi-gui, els plats típics core­ans. Em sap greu per la Pan­dora de la Ció Avellí, que es deu sen­tir ben sola. En Telm Zara­goza, si aixequés el cap, diria que tot ple­gat són “collo­na­des”!