Banderoles vs. Instagram?

No diré noms, per no ferir sensibilitats, però assisteixo a la primera edició d’un festival musical que neix en plena tardor i no es pot dir que sigui un èxit de públic. Un amic que fa anys que es dedica a muntar aquests saraus i participa en la part tècnica del projecte, em comenta que els organitzadors són joves idealistes que han decidit prescindir dels mitjans de difusió tradicionals –les banderoles al carrer i altres antiguitats com ara els diaris– per apostar només per les xarxes socials, però mentre m’ho explica multiplico mentalment la quantitat d’assistents de la primera jornada pel preu de l’entrada i no hi veig el negoci. Potser es tracta de no descartar res, ni les banderoles, ni les xarxes, ni tan sols els diaris, per intentar captar un públic que té molt, massa, per triar.