Opinió

mirades

Jordi Grau

Xavi Agustí, llest, murri, ‘puta’

Jugador, directiu, entrenador, forma part de la història del Girona i era el que més en sabia de futbol

Divendres de la setmana passada l’auditori de l’Espai Fundació La Caixa de Girona va acollir La nit de Xavi Agustí, un homenatge a qui va ser jugador, entrenador i director tècnic del Girona i del Banyoles, que va morir el 8 de juny de l’any passat als 82 anys. L’auditori es va omplir d’amics que representaven el millor del futbol gironí de tota una època, ja allunyada de l’actual, on saber de futbol ho era tot, molt més que no pas l’anàlisi de dades, l’estudi del rival o la preparació física. En Xavi en sabia un niu, de futbol, i a més era el més murri de tots. Era un puta. Per això va deixar la seva empremta en el futbol gironí i serà recordat mentre hi siguem els que el vam conèixer i tractar. I per això és tan important preservar aquesta memòria. Això és el que fa Xavi Agustí. Futbol d’autor, el llibre que ha escrit Josep Papi Guardiola i en el qual han col·laborat setze amics d’en Xavi.

A l’acte, conduït per en Papi, hi van participar Narcís Planas i Jordi Xargayó, dos periodistes que el van tractar molt i que a més van ser-ne amics, encara que això no significava que cadascú deixés de fer la seva feina i això provoqués friccions. També hi va participar Josep Ros, capità durant tants anys de l’Escala. Ell era al camp el dia del partit de la boira contra el Banyoles quan en Xavi va fer jugar catorze o quinze jugadors plegats, només per demostrar-li a l’àrbitre que aquell partit no es podia jugar, com a ell li interessava. En Ros és fill del mític president de l’Escala i de la Confraria de Pescadors, Pere Ros, que amb en Pere Gardella, també del ram, i en Simeó Català, la cara amable d’Els Pescadors de l’Escala, van formar un trio que fins i tot podia acollonir Xavi Agustí.

En la meva intervenció vaig dir que segurament en Xavi no havia estat ni el millor jugador de la història del Girona ni el millor entrenador, ni el millor preparador físic ni el directiu més recordat, però que la seva feina i la seva figura les recordaria sempre tothom i seria sempre un emblema del Girona. En Xavi és una figura clau del Girona i del Banyoles o del Banyoles i del Girona, i també va destacar la seva feina al Figueres, l’Andorra o el Vilobí, entre altres clubs.

Podia haver estat un gran jugador de primera. Però tenia altres prioritats, com viure. Tenia un físic privilegiat i va jugar a bàsquet i tennis, esquiava i feia de tot i bé. Venia de bona família. Però el futbol era la seva vida. Va jugar amb l’Espanyol, el va voler fitxar l’Atlético de Madrid, va acabar al filial del Madrid i a Melilla, a segona divisió, on per poder jugar es va allistar a la legió. A Madrid estudiava polítiques i sempre explicava com un dia li va trepitjar el cap a Manuel Fraga Iribarne. Era divertit, però sempre jugava a favor seu amb totes les armes i això el convertia en perillós. Les lesions el van perseguir. Però va ser un gran jugador, el secretari tècnic que manava amb en Maurici Duran, el germà gran del seu gran amic Nitus Granados –en Botifarra– i un entrenador recordat que va fer pujar el Girona a segona B i no a segona A perquè li va fallar una maniobra de despatxos que havia organitzat perfectament i a la qual només li va faltar el contingut del maletí. La memòria d’en Xavi s’ha de preservar i això és el que fa Xavi Agustí. Futbol d’autor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.