L’estranya parella nascuda a l’infern

Té tota la coherència que per presentar Rigor mortis, els casos del forense Narcís Bardalet escrits per Tura Soler, llibre que publica La Campana, s’escollís el tanatori de la Funerària Vicens de Figueres. Però no em negaran que no és habitual presentar un llibre en un tanatori. Va ser tot un èxit. La sala es va omplir i la presentació es pot qualificar de pletòrica. Narcís Bardalet jugava a casa perquè ha fet pràcticament tota la seva carrera a la capital de l’Alt Empordà. Ha participat en casos mediàtics, sap comunicar i enganxa l’audiència. Ell és metge forense, jubilat però ben actiu. I és metge pediatre i continua visitant. Dels seus casos ja se n’havien fet llibres, que ara es reediten. Però és el fet que TV3 faci una sèrie de sis capítols sobre el doctor Bardalet i les seves reflexions sobre la vida i la mort, el que l’ ha tornat a posar d’actualitat i ha propiciat la publicació d’aquest Rigor mortis.

Els va presentar Núria Puyuelo, editora de La Campana. La Tura i en Bardalet havien de dialogar, però després d’una presentació de la periodista, el forense va agafar tot el protagonisme i va combinar casos que fan estremir amb reflexions marca de la casa que van tenir enganxada l’audiència gairebé una hora i mitja. La Tura li anava introduint temes mentre els dos, estranya parella, oficiaven des de l’altar. Escric “estranya parella” a consciència. La Tura els en va autoqualificar i en Narcís va explicar que la seva amistat està basada en el respecte absolut en la feina de l’altre. I sí, la parella va néixer a l’infern. Es van conèixer enmig d’un terrible incendi forestal a les Alberes quan buscaven un hidroavió francès que s’havia estavellat. Allà es van veure envoltats de flames, un infern, i la Tura, llavors periodista novella, va tenir sort de la sang freda del forense Bardalet, que explicava que només s’havien de posat en terreny cremat. Un guàrdia civil els va treure a tots de l’infern i allà es va forjar l’estranya parella.

Llegeixin el llibre, val molt la pena. Ben escrit i entretingut, i fa pensar. Bardalet va explicar que la primera autòpsia que va veure era d’una persona electrocutada i la primera que li va tocar fer, era d’una nena també electrocutada. I es pregunta per què si tots ens enrampem a la vida, uns moren i altres no. I va dissertar amb una lògica que fa caure de culs. Sap fer pauses dramàtiques. Per això en aquest llibre hi ha crims i morts inexplicables que el forense explica. Però és també un llibre filosòfic, com les seves reflexions.

Per la presentació vam saber que podria haver estat ginecòleg, però que va preferir ser pediatre. I forense. Va parlar dels avenços de la medecina forense i de quan anaven pels cementiris fent autòpsies sense higiene i sense llum. I va explicar que el cas més xocant que ha trobat és l’autòpsia del general Prim, i va citar els tres enterraments de Dalí. Profund, però divertit. Una gran presentació per a un gran llibre. I al final va voler que l’acompanyessin tres companys de professió, les dues Annes, Hospital i Figueres, i Jaume Russell. Apassionat de la medicina forense, parlant de la mort va donar lliçons de vida. Va ser la primera presentació de Rigor mortis, que ara voltarà pel país.