El cas Madeleine

Kate McCann va ser molt contundent el passat 9 d’agost, abans que la policia judicial portuguesa descartés la hipòtesi d’un segrest de la petita Madeleine, desapareguda el 3 de maig al sud de Portugal. “Aquí, la premsa ha ultrapassat greument qualsevol límit raonable”, va dir la mare visiblement indignada perquè la premsa portuguesa havia publicat que Madeleine podia haver mort la mateixa nit que havia desaparegut i que els pares podien ser sospitosos.

La parella de metges britànics, que havia llançat una campanya internacional per trobar la seva filla desapareguda i van recórrer a tots els mitjans de comunicació, van passar, de sobte, de víctimes desconsolades a possibles botxins. La història d’aquest drama mediàtic ha tornat a tenir la premsa en primer pla. Està sent també la història de bons i dolents en el món de la comunicació. La premsa sensacionalista britànica es va posar al costat dels McCann des del primer moment valorant que l’episodi informatiu era molt interessant per a les seves vendes. Des de bon començament les crítiques a la policia portuguesa i aquella prepotent sensació que estaven tractant amb el Tercer Món es van deixar sentir a les pàgines dels agressius tabloides britànics.

Policia i premsa portuguesa van acabar anant de la mà en una investigació que tocava la sensibilitat de tothom. Mentre els mateixos McCann i la premsa anglesa destrossaven l’acció de la policia portuguesa, el Diário de Notícias i altres diaris anaven aportant cada vegada més proves que el cas de segrest no era tan clar i que els pares podien estar implicats en la mort de la petita.

La imatge de Portugal i d’un lloc eminentment turístic com l’Algarve, on van molts britànics a passar-hi les vacances, s’estava malmetent per part dels diaris sensacionalistes britànics. Tota la societat d’aquest cas globalitzat s’havia posat de part d’uns pares benestants, d’imatge agradable i que compartien el seu dolor i demanaven ajuda. Beckham, Mourinho i J.K. Rowling van fer donatius per ajudar la família, que va recaptar 1,4 milions d’euros. El lloc on podia estar segrestada Madeleine ha estat sempre un misteri, encara que hi havia una recompensa de 4 milions d’euros oferta al Regne Unit per qualsevol pista. A més hi havia tota la campanya internacional dels pares, que van visitar diverses ciutats europees i el Marroc per donar publicitat al cas.

Però la investigació de la policia portuguesa, juntament amb agents britànics de Scotland Yard que van rastrejar la zona amb gossos ensinistrats per detectar cadàvers, no anava en la mateixa línia que la premsa sensacionalista anglesa ni estava d’acord amb el paper que oferien als mitjans els pares de Madeleine. Així, es van trobar restes de sang a l’habitació del matrimoni i la conclusió policial va ser que a la casa s’hi podia haver produït un accident i els pares podien haver ocultat la mort de la seva filla. Per què? Una font policial va declarar a dos periodistes d’El País: “Probablement es van espantar, van pensar que ningú no entendria que sent metges se’ls hagués mort la nena, no van saber com explicar que se n’havien anat de copes durant tres hores deixant els nens sols. Tenien una reputació a defensar”, va dir, i va afegir que Gerry McCann sembla que aspirava a fer carrera política.

Cap d’aquest extrems tampoc no s’havia confirmat i els pares seguien ficant-se amb la premsa portuguesa. Finalment van decidir tornar a Anglaterra. L’actitud de la parella va canviar radicalment. Els pares que havien muntat una campanya mundial per trobar la seva filla utilitzant la premsa van optar finalment per amagar-se dels periodistes.

La premsa sensacionalista britànica, que havia mostrat una prepotència indignant, està capgirant la seva línia de defensa, encara que no es coneix quin serà el desenllaç final. La premsa portuguesa, que havia informat seguint una policia emprenyada per la pressió de la premsa britànica i per la imatge tercermundista que donaven del país, es veu en aquest moment guanyadora d’una partida que no ha acabat i que està deixant al descobert massa coses. Entre aquestes, la rapidesa amb què la força mediàtica és capaç de conformar una realitat desitjada sense que hagi de ser certa. Tothom es va posar al costat d’aquesta parella de metges que vivia un drama d’alta sensibilitat. Tant com s’hi poden tornar en contra si finalment la teoria de la policia portuguesa es compleix.

Qui juga amb foc es crema. La premsa va ser utilitzada per muntar una campanya mundial de solidaritat. Aquesta mateixa premsa, que en el seu moment va servir perquè tothom patís com ells una situació de dolor immens, pot ser descarnadament cruel si es gira la truita. Espectacle a part, s’està trobant a faltar, en tot aquest cas, una premsa més sòlida, que no jugui només en funció d’on bufa el vent.