La canonada de Badalona

A Bada­lona, a la riera de Canyet, hi ha una cano­nada d’Aigües Ter Llo­bre­gat que és una ver­go­nya naci­o­nal. A la cano­nada hi ha una fuita, detec­tada l’any 2005 , que actu­al­ment perd la bes­ti­esa de dos litres d’aigua per segon, és a dir, 180.000 litres per dia, d’un líquid que ben aviat serà tan valuós com l’oli. Bé, ara en perd 180.000 al dia, però anys enrere se’n llençaven 423.000 cada jor­nada.

La qüestió és que, davant la inacció d’Aigües Ter Llo­bre­gat, l’Ajun­ta­ment de Bada­lona ha deci­dit cons­truir una cano­nada pro­vi­si­o­nal per rea­pro­fi­tar la major part d’aquests litres que es per­den diària­ment. Els decan­ta­ran a un dipòsit muni­ci­pal, expli­quen, i els rea­pro­fi­ta­ran per regar els parcs de la ciu­tat. L’alcalde Xavier García Albiol diu que així posa­ran fi a una “aber­ració medi­am­bi­en­tal”. Ja em sap greu haver de donar la raó a l’Albiol, però és que en aquest cas la té tota. Val més tard que mai, diu la dita, però tot ple­gat no deixa de ser molt patètic venint d’on venim i amb la sequera que, des de fa mesos, tenim al damunt, amb con­seqüències nefas­tes per a molts page­sos, sense anar gaire més lluny.

El que costa més enten­dre d’aquest cas és que, en gai­rebé vint anys, els res­pon­sa­bles d’arre­glar la fuita no hagin actuat. Que Aigües Ter Llo­bre­gat hagi dei­xat per­dre més d’un bilió de litres com si res. Com si no sabes­sin que la sequera del 2008 es podria repe­tir en qual­se­vol moment, com així ha estat. Com si els importés un rave que el riu Ter porti un cabal ínfim, per sota del que marca la llei. O com que l’aigua cau del cel, doncs també la podem dei­xar anar avall.

Fran­ca­ment, amb acti­tuds com la d’Aigües Ter Llo­bre­gat és molt difícil fer enten­dre a la ciu­ta­da­nia que ha d’estal­viar aigua com ens repe­tei­xen cada dia. Govern, què feu? Per què els dei­xeu via lliure? Per què l’ACA no els colla com fa amb tants par­ti­cu­lars i ajun­ta­ments arreu del país?