Lliçó de militància (2)

“La nostra es una organització en caiguda lliure, tal com han demostrat els resultats de les dues darreres conteses electorals perquè hem perdut tota la credibilitat acumulada durant anys per canvis sobtats de guió, per astracanades diverses i per ocurrències vàries. Perquè hem entrat en el fangueig de la política institucional (i ens ha agradat massa) quan som un partit radical, que no vol dir res més que anar a l’arrel dels problemes i no només fer servir el talonari per repartir ajudes i intentar tenir a tothom content. Perquè estem contribuint a la mediocritat al poder. Què se n’ha fet del municipalisme i la meritocràcia, que tant havíem propugnat i que han quedat com a paraules buides. Tot plegat amb altes dosis de nepotisme, clientelisme i amiguisme.I tot això ens passa perquè som un partit on el militant de base ja no pinta res… quan ho havia estat tot! No solament no hem ampliat la base, sinó que només ho hem fet per dalt amb rèdits minsos a nivell local i en vots. A més, s’ha demostrat falsa aquella teoria per la qual era igual perdre militants en territoris independentistes de sempre per guanyar-ne a cabassades a la metròpoli. De què ens serveix manar? Quines polítiques fem en seguretat, ensenyament, territori, medi ambient o drets dels animals? Com a partit d’esquerres no podem limitar-nos a acompanyar la lògica del mercat. Per a això ja hi ha la dreta. (Continua i acaba demà.)